Les Preses, 2003, © Montserrat Escayola
El Govern d'esquerres i catalanista (GEC) de la IV Regió Militar del Regne d'Espanya ha pres la democràtica decisió -acordada per tot l'Executiu- de tirar endavant les obres, parcialment paralitzades des del desembre, de l'anomenat Túnel de Bracons, que trosseja i afecta les comarques d'Osona i la Garrotxa.
Sembla que es tractarà d'un túnel de gran arrelament ecologista, ja que bé deu tenir el suport dels verds d'ICV-EUiA de Maria Olivares i dels verds d'Opció Verda de Joan Oms fagocitats pel PSOE (PSC). (A ERC no hi ha verds coneguts, sobretot després de l'estafa que es van muntar amb la senyora Roser Veciana.) No menys arrelament "independentista" i marxista-leninista deu tenir la decisió governamental, donat el suport dels dos peus del tripartit. A la resta de ciutadans i d'ecologistes se'ls han passat pel folre dels calçotets, que deuen ser immaculats en el cas del conseller comunista de Medi Ambient, Salvador (!) Milà.
Joaquim Nadal, portaveu del Govern i exalcalde de Girona, conegut com míster Ciment, ho ha deixat ben clar en la roda de premsa de presentació: "És un acord de Govern, de tot el Govern", encara que hi hagi diferents "sensibilitats". És clar que, immediatament, els portaveus de tots dos partits han fet la teatralització que tot plegat era un engany i han mostrat la seva "discrepància".
Ja vam advertir que l'afer de Bracons era la prova del cotó del GEC i, evidentment, la prova ha resultat negativa, perquè el coto no enganya: és brut, brut de mentides -de la mateixa magnitud que s'ha criticat al PP amb els atemptats a Madrid-, ensutjat d'enganys a l'opinió pública i als qui, ingènuament, creien que aquest govern era, efectivament, catalanista i d'esquerres. Si els socis de Govern (ERC i ICV-EUiA) fossin conseqüents haurien de plegar, immediatament, i no donar més suport al PSOE (PSC), tal com ja ha demanat Alternativa Verda en aquest comunicat (o també aquí). Però no ho faran: perilla el modus vivendi de centenars, ara ja milers, de menjadors de plats de llenties.
Tot plegat demostra que aquest Govern no té credibilitat per frenar i aturar afers tant o més greus per al país com el tancament de les nuclears, el PHN, la moratòria pels cultius transgènics, el canvi de model urbanístic i turístic, la normalització lingüística o el retorn dels Papers de Salamanca.
Aturar l'eix Vic-Olot era clau perquè l'opinió pública veiés que estem davant d'un canvi real i de regeneració de la vida política catalana. Però només estem davant del "més del mateix" a què ens han acostumat uns polítics mesells i amb complex d'espanyol des de 1978 ençà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada