En homenatge a Enric Borràs i Cubells

Enric Borràs, a primer terme, amb alguns dels
seus familiars, a Gandesa (circa 1931)

Amb motiu del XIXè aniversari del seu traspàs
(Gandesa, 4 de setembre de 1920 - Barcelona, 24 de març de 1985)


L' A L B A P R O M E S A


L'arrel s'ha anat desfent a poc a poc;
me'n queda cap que em lligui a Gandesa?:
al feu pairal ja no hi puc fer dispesa
perquè el casal fou venut per un troc.

Queda el record, els somnis d'infantesa,
l'amor perdut compartit en un joc
entre tu i jo, amic Pepo, ja enlloc,
del llavi fi de Joël, la dolcesa.

Passeig amunt, o a la Farola encesa,
tot són esguards i anar fent el badoc:
la xica al xic sota els porxos el tesa

i els manos grans a Catxanc fan el toc.
El pare és mort, no l'eterna promesa:
dels vells sarments fer nova arrel amb foc.

(Aquest sonet forma part del poemari Suite Gandesana, publicat el mes de març de l'any 2000 i que va merèixer el Premi Ramon Ferrando Adell de poesia. Amb motiu del vintè aniversari del traspàs d'Enric Borràs i Cubells, el pròxim 2005 veurà la llum una edició revisada i ampliada d'aquests sonets i d'altres escrits relacionats amb el nostre pare.)