Finançament: de victòria en victòria fins a la derrota final!
Quan es juga a la política regional, no ha d'estranyar que s'assoleixin resultats regionals. Tanmateix, no m'ha sobtat gota que molts ciutadans s'hagin expressat decebuts que Esquerra hagi donat el seu vistiplau a la xavalla que ens retornarà l'Estat en els pròxims quatre anys, mentre l'espoli fiscal continuarà abocant-nos, encara més, en aquesta regionalització. El possibilisme, la política del peix al cove (tan estimada de CiU) i les pluges fines ja ho tenen això: que acaben aconseguint just el contrari del que suposadament es volia.
Amb la crisi que s'aveïna (avis al navegants: ara tot just hi som a les portes), els quatre rals que ens retornarà Espanya amb prou feines serviran per pagar els funcionaris, els parats i les barraques i mitjans afins al partits (a tall d'exemple: a la plaça del Poble Romaní hi han fet uns barracons indecents per encabir-hi una escola bressol en ple segle XXI, mentre a les Espanyes fan escoles de luxe amb els nostres diners).
Aquests ciutadans decebuts creien que Esquerra era un partit independentista, però és prou evident —els fets canten— que els seus dirigents han sabut maquillar l'històric partit de Macià i Companys d'una pàtina suposadament sobiranista per, simplement, jugar el joc que ens imposen els espanyols.
Ha estat comuna, en els darrers anys, aquesta deriva dels partits parlamentaris a disfressar les seves ànsies de poder (sous, prebendes, etc.) amb ideologies que arrosseguen vots. Ho va fer el PSUC amb Iniciativa quan va penjar-se l'etiqueta "verda" i ho ha fet el PSC-PSOE quan ha atiat la por a la dreta ("Que ve el PP!") i, quan conve, ho fan alguns dirigents de CiU per, també, esgarrapar alguns vots.
L'únic que espero és que molts d'aquests ciutadans decebuts s'adonin que amb aquesta genteta no s'hi pot fer res quant al nostre alliberament; que mentre continuem atrapats en aquest joc no ens en sortirem i que solament una política ferma, sense ideologies, sense falsos dilemes dreta-centre-esquerra, per la independència i la regeneració política ens pot alliberar d'Espanya i dels qui, amb bona o mala intenció, la mantenen.
Si sou dels qui creieu que cal bastir una candidatura d'ampli espectre l'únic objectiu de la qual sigui la declaració unilateral d'independència i la regeneració política; si creieu que no podem perdre més temps ni energies a veure que ens dóna o no ens dóna Espanya (de tot el que ens ha robat i ens continuarà furtant); si esteu farts que ens vexin i ens maltractin, Reagrupament és, a hores d'ara, l'única alternativa pacífica que ens ho pot permetre si realment ho volem.
