Miquel Macià: periodisme català

Tot just ahir al vespre, a Palau, davant les digníssimes autoritats i una bona representació de mitjans i capitostos de mitjans, Miquel Macià, junt amb tota la gent d'Osona.com i Nació Digital, va poder recollir el Premi Nacional de Comunicació que atorga la Generalitat de Catalunya. Macià va fer un discurs clar i concís en què destacà les seves dues grans passions: Catalunya i el periodisme. Va dir:

«Només vull donar les gràcies a tothom que ens ha ajudat. Dir que seguirem treballant, com fins ara. Seguirem intentant-ho, des d'on tenim el nostre centre, el nostre cor, que és a Vic, a Osona, per practicar el millor periodisme, el periodisme que ens va ensenyar el mestre Ramon Barnils, el professor Ramon Barnils, que és la recepta d'anar als llocs, assabentar-se de les coses i publicar-les. Sembla senzill, però aquest era el vell periodisme i és el periodisme del futur. Seguirem treballant amb tot el nostre sentiment i amb tota la nostra ànima, sempre. De vegades amb un sentiment racional, de vegades amb un sentiment rabiós, desesperat, per defensar allò que ha estat la meva passió i que m'agrada que sigui la passió de la gent que m'acompanya, que és el periodisme i Catalunya. Moltes gràcies.»

Vet aquí el nostre Nord.

En la nostra memòria, Lluís Companys

Ni el cap de l'Estat, ni l'exèrcit ·gloriós" ni el Parlament "democràtic" dels espanyols no han demanat perdó públicament ni han anul·lat la sentència amb què van assassinar el nostre president, elegit democràticament pel poble català.

TV(E)3 prioritza el marc de referència espanyol en l'àmbit polític, econòmic i lingüístic

TV(E)3 no compleix la seva funció com a televisió nacional, ans esdevé —i aquesta és una realitat objectiva— una mena de tercer canal regional que pensa en espanyol prioritàriament. Això que sabia tothom però que ningú no gosava dir en veu alta, ha estat cooroborat per un estudi promogut pel nou portal media.cat, que té el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Avui mateix s'ha presentat, per part del Grup Barnils, i en el marc del nou portal d'anàlisi media.cat, l'estudi de Roger Palà i Amelie Ibáñez Marcs de referència als Telenotícies de TV3. Aquest informe pretén respondre a la pregunta de si els informatius compleixen la seva funció com a vertebradors de l’imaginari col·lectiu català. El principal objectiu de l’informe és, doncs, esbrinar fins a quin punt els informatius de TV3 són fidels als objectius que la van impulsar; en paraules de qui en va ser director general de 1984 a 1995, Joan Granados: “TV3 és una televisió feta i pensada des de Catalunya. Una televisió amb vocació nacional i universal, dimensionada per a un país i una cultura”; o en les de qui va integrar l’equip fundacional de Televisió de Catalunya, i que la va dirigir entre 1984 i 1989, Enric Canals: “La nostra televisió, la d’un país normalitzat, havia d’ésser equiparable des del seu naixement a la de les nacions del nostre entorn europeu, millorant-les si era possible”.

Pel que fa a l'estudi pròpiament dit s’ha realitzat una foto fixa d’un moment concret. En aquest cas, el període comprès entre els dies 9 de març i 9 d’abril de 2009. 32 dies que responen a 63 Telenotícies (migdia i vespre) i un total de 1.913 unitats
informatives repartides en 42,4 hores d’emissió. Aquest treball, però, no es pot comparar amb cap da'ltre, perquè, malauradament, ningú no n'havia fet cap de característiques semblants. Ens preguntem, doncs, què fa el Consell de la Informació de Catalunya i les diverses facultats de periodisme i comunicació, si és que el seu àmbit d'estudi no ha de ser precisament el de l'espai català de comunicació.

Les conclusions, però, no són gaire falagueres quant a aquelles finalitats:

— En els marcs de referència segons la temàtica de les notícies, s’observa que en les notícies de política (44%) i economia (45%), que són les seccions amb més pes ideològic de l’informatiu, el marc de referència prioritari no és el català.
— La presència al Telenotícies dels territoris catalans que no són de la CAC és ridícula (5,6% de les informacions amb marc referencial català). A més, les poques vegades que s’esmenten aquests territoris (País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Franja de Ponent) són sobretot en la secció d’esports, i s’obvien informacions de política, economia o societat.
— La presència de la llengua catalana en les declaracions de les fonts que s’expressen en pantalla és només arriba al 52% en el global de l’informatiu. Les declaracions d’expressió castellana (34%) es concentren sobretot en les informacions de política i economia.
— Gairebé la meitat de les notícies sobre producció cultural (cinema, música, literatura i arts escèniques) no fan referència a la indústria cultural catalana (47%).
— El marc de referència català respecte als altres marcs de referència (espanyol i internacional) és prioritari però per un percentatge que supera de poc la meitat de les notícies emeses (56% del total). Aquest no és el percentatge que podem
trobar en els informatius de les televisions públiques d’àmbit nacional d’altres països.

Vet aquí la gran aposta de Mònica Terribas (membre, per cert, del Grup Barnils): perpetuar i fer créixer la "realitat" espanyola a Catalunya. Els sona?

És l'hora de Reagrupament

Aquest dissabte 3 d'octubre —a tres dies de commemorar-se el 75 aniversari del cop d'Estat de Lluís Companys— es constituirà formalment l'entitat cívica Reagrupament Independentista, que té la voluntat de proclamar l'Estat català.

Tots els seus membres, vinguts d'arreu, tots els patriotes que s'hi volen aplegar amb l'objectiu comú de la desconolització mental, econòmica, cultural, lingüística..., que ens esclavitza, tenim l'oportunitat —potser la darrera— de fer un pas endavant per l'alliberament de la nostra nació.

I no hi som aplegats per interessos personals o ideològics, sinó pel simple —que no senzill— fet de compartir la voluntat irrenunciable de la nostra independència.

El camí per arribar a aquest 3 d'octubre no ha estat fàcil i la gent que ha promogut Reagrupament, amb Joan Carretero al capdavant, ho saben prou bé. El full de ruta marcat no té pèrdua i l'orientació és clara i precisa.

És l'hora, doncs, de reagrupar-se per la nostra llibertat, de deixar de banda velles actituds, vells llenguatges, vells adversaris, i tots els ticsd'aquests darrers trenta anys de submissió al politiqueig transfranquista que ens han atenallat.

És l'hora de parlar amb el cor de tots els qui han estat emmudits, de tots els qui no volem ser mai més esclaus, de tots els qui, per damunt de tot, sense pors, volem veure Catalunya lliure.

És l'hora de Reagrupament!