D'avui estant, ben bé a l'entrada, doncs, del nou any 2004 hem afegit la possibilitat que pugueu comentar allò que vulgueu. És un sistema senzill i eficaç. Evidentment, tingueu en compte l'anomenada netiqueta, és a dir, el seny a l'hora d'escriure. No s'admetran ni insults als autors del bloc ni als altres possibles comentaristes. En cas contrari seran bloquejats.
Moltes gràcies pel vostre suport i molt bon any 2004 a tothom!
dimecres, 31 de desembre del 2003
dimarts, 30 de desembre del 2003
Declaració contra el neobaturrisme jacobí
Si com a baturrisme entenem allò que representa la imposició de jotes aragoneses en castellà, per substituir les pròpies de la Franja i de l'Ebre i danses com el ball pla o el ball de bastons (o totxets), o la imposició de misses baturres, amb indumentàries i cançons estereotipades i alienes en contingut i en llengua, o el culte, no menys estereotipat, a la Pilarica --no ho oblidem, la patrona de la "hispanidad", que justament portava aparellada la celebració del "día de la raza", i de la "benemérita"-, dut a terme tot plegat amb intenció uniformitzadora, d'una manera directa a nivell "regional", i d'una manera indirecta i subsidiària a nivell "nacional", podreu comprendre on volem anar a parar.
Així, doncs, l'expressió "neobaturrisme" es configura com a metàfora d'uniformització i despersonalització a nivell pentagonal --de la mateixa manera que els jacobins francesos tenen mentalitat hexagonal, com el mapa de l'Estat francès, els nostres jacobins d'estar per casa tenen mentalitat pentagonal, com el mapa de la Comunitat Autònoma aragonesa. Els neobaturristes en el fons no fan més que una defensa corporativa del sistema institucional establert, sempre amb la vista posada en la defensa dels seus privilegis funcionarials i la seua integració en els escalafons oficials, tot fent-se suposadament passar, alguns, per "moderns" i progressistes, d'una manera maldestra i pitjor entesa. Joan Fuster la coneixia molt bé aquesta fauna, i per això sempre l'escarnia en els seus escrits. És una fauna consubstancial a l'existència mateixa de les estructures estatals, a diferents nivells -generals i "regionals"- i no pròpia tan sols d'un determinat tipus de règim, com podia ser el franquisme.
L'uniformisme jacobí a l'Estat espanyol és una cosa que ja ve de lluny i que, paradoxalment, sota formes aparentment "modernes" s'imbrica ben sovint amb la reacció pura i dura --en allò fonamental per a ells "tots són uns". Això sí, fent-se passar molts cops pel que no és. Per a aquesta fauna, en lloc de l'home concret, amb una història i una llengua pròpies, lligat a la seua comunitat local i amb unes simpaties i interessos personals --amb afinitats, amb espais i persones no necessàriament dins els mateixos límits administratius--, impera la burocratització, la centralització, la negació del passat, el retall de la història i la marginació o la subordinació de les peculiaritats (lingüístiques i de tot tipus); en nom d'un fals igualitarisme subordinen l'individu als interessos de l'Estat i dels qui en viuen: catedràtics, jutges, funcionaris diversos, etc., amb els seus interessos corporatius.
Per tant, estimem que des d'una posició veritablement progressista ens hem de posicionar contra qualsevol forma i color de jacobinisme i hem de reivindicar, des de la base, les característiques culturals i nacionals dels homes i dones que viuen en el territori que, d'una manera ben legítima i fonamentada, atenent a la seua especifitat, hem convingut a anomenar Franja de Ponent. Cal lamentar que persones de gran integritat i honestedat, i que han treballat molt per la Franja de Ponent, es prestin a ser utilitzades en donar la seua conformitat a expressions que neguen la realitat nacional de les terres franjatines. Què opinarieu, al respecte, de la neutralitat d'una associació cultural de la Catalunya Nord que es reclamés de la "Franja de França", per molt que treballés per la cultura catalana? No cal insistir-hi, oi?
Només resta fer una crida als intel.lectuals honestos, lliures i compromesos amb el seu poble perquè rebutgin l'alienador neobaturrisme jacobí i assumeixin i difonguin sense complexos ni subordinacions alienes i interessades la realitat nacional del poble de la Franja de Ponent.
(Més informació: Amics de la Franja de Ponent.)
Així, doncs, l'expressió "neobaturrisme" es configura com a metàfora d'uniformització i despersonalització a nivell pentagonal --de la mateixa manera que els jacobins francesos tenen mentalitat hexagonal, com el mapa de l'Estat francès, els nostres jacobins d'estar per casa tenen mentalitat pentagonal, com el mapa de la Comunitat Autònoma aragonesa. Els neobaturristes en el fons no fan més que una defensa corporativa del sistema institucional establert, sempre amb la vista posada en la defensa dels seus privilegis funcionarials i la seua integració en els escalafons oficials, tot fent-se suposadament passar, alguns, per "moderns" i progressistes, d'una manera maldestra i pitjor entesa. Joan Fuster la coneixia molt bé aquesta fauna, i per això sempre l'escarnia en els seus escrits. És una fauna consubstancial a l'existència mateixa de les estructures estatals, a diferents nivells -generals i "regionals"- i no pròpia tan sols d'un determinat tipus de règim, com podia ser el franquisme.
L'uniformisme jacobí a l'Estat espanyol és una cosa que ja ve de lluny i que, paradoxalment, sota formes aparentment "modernes" s'imbrica ben sovint amb la reacció pura i dura --en allò fonamental per a ells "tots són uns". Això sí, fent-se passar molts cops pel que no és. Per a aquesta fauna, en lloc de l'home concret, amb una història i una llengua pròpies, lligat a la seua comunitat local i amb unes simpaties i interessos personals --amb afinitats, amb espais i persones no necessàriament dins els mateixos límits administratius--, impera la burocratització, la centralització, la negació del passat, el retall de la història i la marginació o la subordinació de les peculiaritats (lingüístiques i de tot tipus); en nom d'un fals igualitarisme subordinen l'individu als interessos de l'Estat i dels qui en viuen: catedràtics, jutges, funcionaris diversos, etc., amb els seus interessos corporatius.
Per tant, estimem que des d'una posició veritablement progressista ens hem de posicionar contra qualsevol forma i color de jacobinisme i hem de reivindicar, des de la base, les característiques culturals i nacionals dels homes i dones que viuen en el territori que, d'una manera ben legítima i fonamentada, atenent a la seua especifitat, hem convingut a anomenar Franja de Ponent. Cal lamentar que persones de gran integritat i honestedat, i que han treballat molt per la Franja de Ponent, es prestin a ser utilitzades en donar la seua conformitat a expressions que neguen la realitat nacional de les terres franjatines. Què opinarieu, al respecte, de la neutralitat d'una associació cultural de la Catalunya Nord que es reclamés de la "Franja de França", per molt que treballés per la cultura catalana? No cal insistir-hi, oi?
Només resta fer una crida als intel.lectuals honestos, lliures i compromesos amb el seu poble perquè rebutgin l'alienador neobaturrisme jacobí i assumeixin i difonguin sense complexos ni subordinacions alienes i interessades la realitat nacional del poble de la Franja de Ponent.
(Més informació: Amics de la Franja de Ponent.)
dimarts, 16 de desembre del 2003
La prova del cotó: la paralització del túnel de Bracons
El cotó no enganya: tot el discurs de debò, catalanista i d'esquerres se'n va en orris davant del fet, inqüestionable, que aquest Govern no té intenció de parar immediatament les obres del túnel de Bracons (eix Vic-Olot).
Quant a la situació actual
• L’eix viari Vic-Olot per Bracons ha estat i continua essent font de polèmiques, de confrontacions i de malestar degut a la manca absoluta de transparència i de possibilitat de participació ciutadana en tot el procés de decisió i d’execució del projecte. Un projecte que, malgrat ser absolutament impactant des del punt de vista de la sostenibilitat, avui es concreta en l’inici de les obres en la boca sud del túnel a Sant Andreu de la Vola (Osona).
•S’ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
Quant a les dificultats i mancances del projecte
•El projecte presenta importants dificultats tècniques com, per exemple, pendents superiors al 8 %, incompatibles amb el tipus de trànsit previst.
•No està gens clar quin serà el traçat que va de la sortida nord del túnel de Bracons fins a Olot, cosa que ha fet proposar fins a 11 alternatives diferents, algunes de les quals passen a tocar la reserva natural de la Fageda d’en Jordà i afecten a la reserva natural dels volcans de Cabriolers.
Quant a la manca de justificació socioeconòmica
•L’estudi socioeconòmic encarregat pel DPTOP per justificar l’obra ha estat qüestionat per molts experts, tant des de l’àmbit de l’economia com de les ciències socials. Més de cinquanta economistes catalans, molts d’ells catedràtics universitaris, s’han manifestat contra l’eix Vic-Olot per Bracons.
•L’anàlisi de cost-benefici quantifica els beneficis ambientals però oblida el costos ambientals. Les seves conclusions van ser rebatudes per la Càtedra d’Economia de la Universitat de Girona.
•El projecte de tot l’eix viari Vic-Olot, s’ha fraccionat en quatre trams, cosa que impedeix, òbviament, l’avaluació de l’impacte ambiental global de l’obra completa. Tot i així, en el tram considerat el propi estudi, malgrat les moltes deficiències que té, ja reconeix que els impactes ambientals d’aquest nou eix seran severs.
•El sistema de finançament diferit escollit és enganyós perquè posposa el pagament hipotecant el futur.
Quant als efectes induïts que pot generar
•Unes valls de gran interès paisatgístic i ecològic es veurien irreversiblement afectades, no solament per l’impacte directe del nou eix viari, sinó també pels impactes indirectes i les sinèrgies que se’n derivin.
•El projecte afecta directament dos espais d’interès natural: el Collsacabra i el Puigsacalm-Bellmunt, que es compten entre els de més valor ecològic de tot el PEIN. El tram següent fins a Olot, discorreria, possiblement, dins del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
•Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el sòl agrícola de la Vall d’en Bas és una de les millors terres de conreu de Catalunya, i sens dubte, la millor de la Garrotxa. A més, és una geozona excepcional, un antic llac de resclosa volcànic, el més extens i ben conservat de Catalunya. Tots aquest espais es veurien greument afectats pel canvi irreversible en l’ús del sòl.
Quant al recolzament de la comunitat tècnica i científica
•El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, la Subdirecció General de Boscos, el Consell de Protecció de la Natura i la Institució Catalana d’Història Natural han emès, des del 1994, diversos informes desfavorables.
•Hi ha unanimitat entre els experts sobre les clares deficiències de l’estudi d’impacte ambiental del tram Torelló-Vall d’en Bas per Bracons.
•La comunitat tècnica i científica de la Garrotxa i de Catalunya ha subscrit un manifest contrari a la construcció de l'eix Vic-Olot per Bracons.
•Les diagnosis de diferents PALS municipals d’Olot, Les Preses, Vall d’en Bas, entre d’altres, posen de manifest la gravetat dels efectes no desitjats que pot generar l’obra i la consideren l’amenaça més greu a la sostenibilitat de la comarca, especialment al model de turisme rural i ecològic que s’hi ha desenvolupat els darrers anys.
• La diagnosi del Pla Director Urbanístic de la Garrotxa recull que l’ordenació territorial s’ha de basar en les singularitats de la comarca, la no descapitalització dels sòls i els seus valors naturals, i el desenvolupament sostenible per a definir del model territorial i establir les Directrius i Objectius del Pla.
Quant a les alternatives existents
•És un duplicat de l’eix Transversal de Catalunya, actualment en previsió de desdoblament en la totalitat de la seva traça.
•Entre els diferents itineraris alternatius a la connexió viària Vic-Olot per Bracons figuren els viaris Vic-Ripoll-Olot i el ferroviari Vic-Olot per Bracons; alternatives amb beneficis socioambientals clarament superiors.
Per tot això que s’ha exposat,
CAL:
1) Que es decreti de manera immediata l’aturada de les obres de l’eix Vic-Olot per Bracons, en el seu tram Torelló-Vall d’en Bas, que actualment s'està executant.
2) Que s'iniciï un procés d’anàlisi i de reflexió que permeti:
• Valorar de manera seriosa la necessitat real de l’obra i el seu caràcter prioritari, cosa que ha de condicionar l’oportunitat de seguir amb el projecte d’acord amb les característiques tècniques i funcionals establertes.
• Valorar exhaustivament i seriosa totes les possibles alternatives viàries o ferroviàries incloent-hi els itineraris Vic-Ripoll-Olot, Vic-Eix Transversal-Olot i l’eix transversal ferroviari.
• Elaborar el Pla sectorial de sòls d’especial interès agrícola, el Pla sectorial de sòls d’especial interès forestal i el Pla territorial parcial de les comarques de Girona, tots ells previstos al Pla Territorial General de Catalunya que garanteixin la salvaguarda dels millors sòls agrícoles i forestals del país.
• Ampliar l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milanys-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt incorporant els espais oberts agrícoles de la capçalera de la riera de Joanetes fins a la cota 525-575.
• Desenvolupar els estudis de base per a la incorporació dels municipis de la Vall d’en Bas i de Riudaura al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
• Garantir la permeabilitat entre tots els espais protegits ja siguin d’interès natural o de protecció especial, a través de les zones d’especial interès connector proposades per la Generalitat i en concret: els eixos fluvials i els espais lliures entre els continus urbans.
• Redactar un nou Pla de Carreteres i el Pla de Mobilitat de Catalunya, que siguin sotmesos a l’avaluació ambiental estratègica, amb àmplia participació pública.
3) Que s'obri un procés de debat i de participació ciutadana, que permeti la recerca de consens i acords sobre aquesta qüestió i que s'adigui amb els nous aires de canvi que la societat catalana ha manifestat en les eleccions del 16 de novembre.
Donades les circumstàncies i les fortes divergències polítiques, científiques i tècniques que s'han anat manifestant durant els darrers anys, les obres actualment en marxa, que es corresponen a un projecte maximalista, d’un enorme cost econòmic i de gran envergadura, -via d'alta capacitat i de connexió entre itineraris transeuropeus-, poden suposar impactes i danys irreparables per un territori tant emblemàtic i estimat, per molts ciutadans d'aquest país.
Més informació: Salvem les valls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)