Cal dir prou a Sauron!

Sort en van tenir el centenar de joves de Gràcia que es van manifestar aquest divendres pel carrers de la vila per reclamar que el Casal de Joves de nova construcció al carrer Gran/Santa Rosa sigui per als nois i noies del barri i no per a tots els joves de Barcelona. Que després de quinze anys de reivindicació i reclam el consistori els ofereixi aquesta solució (sense ni tan sola deixar-los participar en aquesta i posteriors decisions) dóna idea de la mena de democràcia "orgànica" que es viu a la capital de la nació.



Dic sort, perquè no van rebre la visita dels mossos de Sauron que, a la mateixa hora, es van concentrar, amb violència extrema, a estonyinar els dos-cents manifestants —i els qui passaven o eren per allà— que protestaven pels fets de Grècia al centre de la ciutat.

A la manifestació de Gràcia no hi va passar res i durant tot el trajecte (Rius i Taulet, Gran de Gràcia, Torrent de l'Olla, Rius i Taulet) amb prou feines hi van aparèixer quatre guàrdies municipals; va transcórrer festivament (hi duien banda de tamborers) i va rebre la simpatia de la gent del barri que a aquella hora botiguejava pels carrers de l'antiga vila.

A la manifestació contra els fets de Grècia, de plaça Universitat al Passeig de Gràcia, els mossos del Gran Mentider (el qui nega que obligui els seus comanaments a escoltar les parides polítiques que vomita, però després es decobreix que tot és cert, com ha demostrat La Vanguardia) es van dedicar a encerclar els joves i quan els tenien ben acorralats a pegar-los i copejar-los amb tota la contundència i ràbia possibles en un cos de policia digne d'un règim totalitari. Es parla de mossos ferits; bé, no és estrany: si hom pot defensar-se d'una aital repressió és humà de fer-ho, O és que Sauron espera que els joves, impotents, es quedin de braços plegats mentre els obren el cap a cops de porra?

Cal dir prou a aquest estat de coses. I cal que, els primers que ho diguin siguin els qui militen en la formació que encapçala aquest sinistre polític. Si no ho fan haurem de començar a sospitar que tots estan d'acord amb la seva actuació o, més greu encara, que prefereixen no expressar la seva opinió per por de perdre el seu estatus laboral i de representació dins de les administracions en què han estat col·locats.