Avui han enterrat la meva tieta segona, Maria Borràs Gisbert. Mon pare, Enric Borràs Cubells, era fill únic, però els seus cosins i cosines eren com els seus germans, i el fil que ens uneix a ells sempre ha estat molt fort. De primer va morir l'enyorat Quildet i ara li ha tocat a la Maria, als seus ja 80 anys, lluitadora en totes les batalles, dona guapíssima i generosa com poques n'he conegudes. L'últim cop que la vam veure, amb motiu del malaurat traspàs del nostre estimat cosí Henrike Knörr Borràs, el dia 1r de Maig d'enguany, estava abatuda per la mort del seu nebot, però amb l'empenta i el coratge de sempre. Et trobarem a faltar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada