Comença a ploure. De moment és una pluja fina i algú podria dir que una gota no fa estiu, però la impressió general és que la dimissió, per motius de consciència —de dignitat— d'Emili Valdero —gracienc. doctor en Economia, professor—, fins avui mateix secretari general de Comerç i Turisme, membre destacat d'ERC (Reagrupament), destapa l'olla dels trons de la tempesta que s'aveïna a l'històric partit republicà.
El mateix Valdero, en una entrevista a Vilaweb, parla valentment: «Feia temps que tenia problemes de consciència. Em vaig apuntar a ERC per complir uns determnats principis, que ara no veig. Me'n torno a la Universitat de Barcelona, no sóc polític professional i no necessito viure d'això. En aquest país no hi ha tradició de dimitir. Fora bo que la gent tingués clar que és una feina transitòria. En canvi, la prioritat d'ERC és mantenir-se al govern a qualsevol preu».
És el primerm a dir el que pensa la majoria de votants i simpatitzants d'ERC, encara que potser, certament, no la majoria dels qui viuen dels càrrecs posats a dit i a cop de colze per viure sotmesos als designis del PSOE i, en summa, d'Espanya.
Els pròxim dies seran crucials per veure si el seu exemple de coherència política té seguidors: l'almoïna del Cèsar, que ens donaran com si fos d'ells (finançament), la caiguda de l'Estatutet via Tribunal Constitucional —a anys llum de la Constitució Catalana que ens cal—, els conflictes socials que s'acosten per la crisi, etc., poden decantar la balança cap als qui, amb dignitat, no vulguin fer més el joc als nostres enemics.
Si algú, dels qui des d'ERC encara detenten poder i virolles al Govern s'ha de posisionar políticament realment a favor de les nostres llibertats, ho ha de fer ara. Després, serà ja massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada