A Lluís Maria Xirinacs
El Riber, 16 d’agost de 2007
Camí del bosc del coll de Tuta,
pels volts avials de Sant Amand
—feu i bressol del comte Arnau—,
jaus entre els arbres: reposa en pau
ton cos ja las de tanta ruta,
fart de mesells i pàtria al banc.
Plou i fa sol i el bosc respira;
enmig d’aquest silenci immòbil
saps com desfer el fil d’alè
que et manté en vida: et lliures dòcil
a la mort dolça que tot ho expira
i rets el cos fugaç al re.
Tostemps esclau d’Espanya i França
damunt l’ensenya crides l’estel
blanc que ens durà a la llibertat.
La teva mort, d’amor rebel,
diu el camí sense recança:
independència, tots al combat!
1 comentari:
La boira ens portarà espurdes d'estalada... el vent ens portarà la seva veu, la seva consciència...
I dependrà de nosaltres acollir-lo, fer-lo nostre, i no restar absorvits per tot allò que ens atura i ens frena.
Bon poema!!! Bon blog!!
Publica un comentari a l'entrada