dilluns, 20 d’agost del 2007

La teva mort, d’amor rebel

A Lluís Maria Xirinacs
El Riber, 16 d’agost de 2007


Camí del bosc del coll de Tuta,
pels volts avials de Sant Amand
—feu i bressol del comte Arnau—,
jaus entre els arbres: reposa en pau
ton cos ja las de tanta ruta,
fart de mesells i pàtria al banc.

Plou i fa sol i el bosc respira;
enmig d’aquest silenci immòbil
saps com desfer el fil d’alè
que et manté en vida: et lliures dòcil
a la mort dolça que tot ho expira
i rets el cos fugaç al re.

Tostemps esclau d’Espanya i França
damunt l’ensenya crides l’estel
blanc que ens durà a la llibertat.
La teva mort, d’amor rebel,
diu el camí sense recança:
independència, tots al combat!

1 comentari:

Unknown ha dit...

La boira ens portarà espurdes d'estalada... el vent ens portarà la seva veu, la seva consciència...

I dependrà de nosaltres acollir-lo, fer-lo nostre, i no restar absorvits per tot allò que ens atura i ens frena.

Bon poema!!! Bon blog!!