divendres, 20 de juliol del 2007

La censura espanyola i els «progres» d'ERC



En un breu període de temps, tres fets relacionats amb la llibertat d'expressió, els mitjans de comunicació i el món audiovisual ens han mostrat el veritable rostre de la democràcia transfranquista, per si algú dubtava que no vivíem en aquest estat permanent de l'«atado y bien atado». Tanmateix, en aquesta ocasió els imperdibles progres d'ERC (sota el paraigua Montilla-Saura), també s'han afegit a la caça de bruixes.

L'últim fet a ressenyar ha estat el segrest via manu militari del setmanari El Jueves.

El Jutjat Central d'Instrucció número 7 de Madrid ha ordenat a la policia que vagi pels quioscos a segrestar el darrer número de la revista humorística, per un presumpte delicte de calúmnies i injúries contra el monarca espanyol o els seus descendents, pel dibuix de la portada d'aquesta setmana, on es veu dos paràsits cardant a canvi de 2.500 euros. Com en els millors temps del franquisme.



I, per cert, cal recordar-ho: tota la família dels paràsits —que crien com a rates, darrerament— hi són posats per la gràcia de Franco i l'aquiescència de gairebé tots els progres, dits demòcrates i d'esquerres, raça, pel que sembla, inextingible

Després, hi ha això del cantant algaidí Biel Majoral que ha estat censurat per l'Institut Ramon Llull (Bargalló, ERC), en voler interpretar la cançó “Jo sóc català” (que podeu baixar-vos de Free Catalonia), amb lletra del poeta Pere Capellà, a la gala inaugural de la Fira de Frankfurt, en l'espectacle «Un paisatge per la cultura». Tot un exemple d'autoodi: no anem a dir al món «sóc català», no fos cas que algú s'acabi creient que existim de veritat.



I finalment —encara que no serà l'última atzagaiada del Tristpartit–, la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisual, dependent de la Conselleria de Cultura (Tresserras, ERC) amenaça de tancar La Tele, un projecte popular de l'Assemblea de la Comunicació Social, mentre, en canvi permet que el Grup Godó vagi fent la viu-viu espanyolista amb la Td8 o manté tres canals de TDT amb programes repetits i obsolets de fa tres anys vint-i-quatre hores al dia. Tot un exemple de la vara de mesurar dels «independentistes» d'ERC.

Per cert, el Grups Barnils, de suposats periodistes irredempts, pensa dir-ne alguna cosa, de tot això? O està esperant ordres de la Direcció General de Prebendes i Subvencions Vàries? Ho dic perquè els he demanat expressament un posicionament sobre aquest afer de La Tele, i encara és hora que hi diguin alguna cosa. Sembla que han de tancar un diari de fora (cas Egin) perquè aquí es mogui alguna cosa? O és que es mesura els suports a la llibertat d'expressió i de comunicació segons si qui hi ha al darrere defensa una certa ideologia (anava a dir una certa "barraca", però potser no tothom m'entendria).

Davant d'aquests fets, m'he vist en l'obligació ètica de demanar la meva baixa del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

La memòria del meu mestre no es mereix que jo formi part d'un col·lectiu que calla davant la censura i els atacs a la llibertat d'expressió.

4 comentaris:

una lingüista ha dit...

Uf, no sé què és més trist... Quin país!! I quin Estat!!

pelblocgros ha dit...

No ens equivoquem d'enemic...

Els espanyols ho tenen ben clar: ja siguin bisbes, revolucionaris, funcionaris o enginyers ferroviaris, cadascú posa el seu granet per fer avançar el (seu) país. I el nostre recula.

Criticar Esquerra està molt bé, és necessari i imprescindible, sobretot perquè la caguen força. I se'ls ha de collar perquè no deixin de ser independentistes. Però no són l'enemic, coi.

Aprofitar el segrest del Jueves i fer-s'ho venir bé per carregar contra ERC, francament, et passes.

Encara que estiguem barallats, hauríem de fer com els espanyols i anar ajudant cadascú en el que pugui a fer avançar el país. Més que res, a convèncer més gent que cal ser independents. En això, Esquerra ha de ser un instrument fonamental; mai l'independentisme no havia tingut una eina tan potent. Recolza el Carretero, reconduiu ERC, però no la desmunteu!

Vaja, i carregar precisament contra el Bargalló i el Treserras, que són dels que treballen, dels pocs que Esquerra ha estat capaç de posar al davant que fan feina de profit en lloc de ficar la pota...

I mira, em sembla bé que et donis de baixa del grup Barnils, cadascú està allí que li sembla. Ara, si perquè hi ha un tema en què la majoria d'ells pensen diferent que tu, ja no hi vols ser! No estaràs a gaires grups grans...

Xavier Borràs ha dit...

L'enemic, o l'adversari, si és que hem de parlar en aquests termes, és tot aquell que, des de la seva posició, no renuncia a la llibertat. En el cas que ens ocupa tant ho són els uns com els altres, amb el benentès que quan em refereixo a ERC ho faig amb relació a la cúpula d'ERC o a les persones que com Tresserras (i em sap greu de dir-ho, perquè, en general, està tractant de fer-ho prou bé) cauen en el parany espanyol.

Quant al Grup Barnils, demostra el que vaig comentar en aquest article el fet que fins tres dies després del segrest d'El Jueves, després que Bargalló i Tardà obrissin boca. En temps antics, d'això en deien "corretja de transmissió".

pelblocgros ha dit...

Ja deus tenir raó en això del grup Barnils... En una partitocràcia com aquesta hi acaba havent corretges de transmissió de tots els partits grans. Llàstima que s'apropiïn el nom d'en Barnils.

En la resta segueixo pensant com abans. I per cert, "la Tele" que tu defenses no és molt espanyola? (Igualment està bé defensar-la, potser)