dimarts, 17 de juliol de 2007

18 de juliol de 1922: fundació d'Estat Català




S'escau, aquest 18 de juliol, la cèlebre conferència d'En Francesc Macià a la Sala de les Columnes del CADCI i la consegüent fundació de l'organització del separatisme revolucionari, Estat Català.

De l'Avi n'hem tingut recent notícia gràcies al magnífic treball de l'actor Abel Folk a El coronel Macià. D'aquell Estat Català (el del complot de Prats de Molló, el de La Bandera Negra, el de la Societat d'Estudis Militars, etc.) no en queda res. Encara menys del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) —on s'aplegava el bo i millor de cada casa quant al separatisme català—, ans gràcies als "sociolistos" de torn ni tan sols existeix la Sala de les Columnes, perquè els "sindicalistes" de la UGT —els qui suara okupen
l'edifici i l'actual despatx i Direcció del CADCI—, ja s'han encarregat, ben subvencionats pel Ministerio de Trabajo espanyol, d'enderrocar-la i esborrar-ne la memòria, no fos cas que a algun sonat se li acudís de reclamar-ne la conservació.
És una impressió meva que se'ns amunteguen, darrerament massa sovint, les celebracions funestes, per no dir funeràries, i que són pocs els motius de joia quant al nostre futur comú?

Addenda: Tot just publicat aquest article, Estat Català, l'històric partit de Macià, ha publicat un comunicat del seu president, Josep Planchart, en memòria dels fets del 18 de juliol de 1922. Cal recordar, d'altra banda, que aquesta organització està encara immersa en una batalla legal amb uns suplantadors, d'entre els quals l'imperdible marxista-leninista Frederic Bentanachs).

També, avui, la Fundació Josep Irla ha posat a la xarxa una enciclopèdia interactiva d'ERC, pagada amb fons públics dels departaments dels senyors Saura i Montilla.

3 comentaris:

una lingüista elitista ha dit...

Ostres, ara ja no la deuen fer, oi, la pel�l�cula...?

Xavier Borràs ha dit...

Doncs, gràcies a la covarda política del Departament d'Incultura amb relació a les distribuïdores i a les grans cadenes de cinemes, ja no la fan enlloc. El mateix passa amb les estrenes doblades (que paguem nosaltres) que assoleixen la increïble quantitat de 12 còpies!

Roger T. ha dit...

La pel.lícula del Macià, molt bona i interessant. A pesar que es deixa una part molt important de la seva vida, la més rellevant políticament, tots els anys trenta. Va ser un home valent, disposat a seguir els seus ideals fins al final. Un home d'honor, del segle XIX. Cal que surtin líders així avui dia, amb el caràcter adaptat als temps moderns. Bé, salutacions.