Un país sense llums

La indecent reacció de tota la classe política de casa nostra després de la gran apagada de Barcelona sembla que no deu ser la gota que faria vessar el got de la paciència dels catalans. Com ja han assenyalat ben pocs mitjans (Nació Digital, El Llamp...) el messellisme s'escampa com taca d'oli entre la població: cornuts, pagar el beure i, de més, amb els pantalons abaixats i les mans enlaire.

S'aveïnen temps difícils, quant al fet econòmic, que agreujaràn encara més l'espoli a què som sotmesos dia rere dia, sigui amb el robatori fiscal continuat sigui amb el manteniment de l'obsolescència de serveis bàsics.

Tenim l'enemic a casa i una colla d'acòlits que, amb excuses de mal pagador, ens volen fer creure que arribarem a algun lloc, quan de fet, on anem, a marxes forçades, és a esdevenir definitivament una colònia d'Espanya.

Mentrestant, l'anomenada esquerra independentista "revolucionària" (que manté comptes a la Caixa!), a banda d'anar darrere la petja d'Esquerra o ICV, debat sobre les ideologies (que si socialisme i lluita de classes), en comptes de tenir la valentia d'afrontar la puta realitat que només la revolta permanent i l'acció directa ens podran portar al principi del camí que mai havíem d'haver deixat. S'està començant a fer algunes passes en aquest sentit que poden ser la garantia de l'autoritat que ara mateix ens manca.

En la foscor hi ha la llum, diuen els mestres zen. Il·luminem-nos, doncs!

P.S.: Un grup de joves agosarats autoanomenats Bandera Negra —emulant evidentment l'històric grup de la Santa Germandat Catalana— han tingut la pensada de serrar-li les potes a l'infecte toro "osborne" que era dempeus al Bruc. No cal dir que no hi tinc res a veure. Tanmateix, s'agraeix la iniciativa.