El monarca Carod avala el dret de conquesta dels espanyols

Segons J.-L. Carod Rovira (ERC) «l'estat té rei gràcies als drets històrics», tal com s'informa en aquesta pàgina de Vilaweb. L'exmilitant comunista (PSAN) argumenta ara que «és gràcies als drets històrics que l'estat espanyol va recuperar la monarquia després de Franco».
Si això ho digués qualsevol espanyol no ens estranyaria gota, perquè el seu fer històric és justificar l'injustificable, però que l'expressió vingui del capitost d'un partit que es diu republicà i independentista, antimonàrquic per definició, fa basarda i, finalment, és molt sospitós de com està sent dirigit el partit de Macià i Companys.
Ras i curt: avalar la monaquia adduint els mateixos «drets històrics» que haurien de servir per retornar les nostres llibertats és un acte d'esquizofrènia política. La monarquia borbònica espanyola va retornar a l'Estat espanyol (Regne d'Espanya des d'aleshores) per voluntat del dictador feixista Francisco Franco, el qual, al seu torn, va ser el responsable de l'anihilació del sistema, legalment constituït -la República- que, precisament, per un acte pacífic i democràtic, havia fet fora la tal monarquia. (No caldria insistir, tanmateix, que la monarquia, per si mateixa, és antidemocràtica i els qui van votar la Constitució espanyola que la feia retornar, per lògica són, evidentment i igual -per voluntat, interès o ignorància-, antidemòcrates.)
Els Borbons, doncs, si tornen a fer la viu-viu és gràcies al mateix «dret de conquesta» que va arrabassar els drets històrics dels catalans el 1714 i el 1936, en els dos intents més clars de genocidi del nostre poble. Adduir ara, com fa el dirigent d'ERC, que aquests drets són els mateixos per als botxins i per a les víctimes, a banda d'esquizofrènic, és insultant per als milers de catalanes i catalans que per defensar les nostres llibertats, els nostres «drets històrics», han donat la vida, han estat perseguits, torturats o foragitat de llur pàtria.
És ben curiòs que Carod gairebé sempre pixa fora de test quan depassa el territori administratiu espanyol (primer va ser pel cas dels encaputxats) i espera, al seu retorn als territoris sotmesos (per «dret de conquesta»), que la massa enfervorida l'aclami i, a sobre, li doni la raó. Però l'unica raó que hauria de moure els seus votants és, precisament, la llibertat de Catalunya, la seva plena sobirania, i no pas fer la gara-gara amb l'enemic, sigui encaputxat, amb corona o amb tricorni.