dijous, 19 de febrer de 2004

Cas Carod: la millor manera de no arribar enlloc es fer veure que es va a algun lloc



Avís als encaputxats: la bandera independentista és aquesta!

La treva dels pistolers encaputxats, anunciada ahir a bombo i platerets per tots els media, -prevista per diversos analistes- seria, segons sembla, el pas previ d'una operació de més ampli abast que hauria de comportar, passades les eleccions del 14-M, la treva definitiva de l'organització basca, amb què Carod-Rovira esdevindria el Messies català i tots viuríem en la pau més immensa. De fet, si es llegeix prou bé el paper emès pels encaputxats hi ha alguns detalls que ho poden revelar. Aquesta operació, de la qual estan perfectament informats els serveis secrets espanyols (a més, del CNI, el SIM i el SIGC), comportarà, tard o d'hora la detenció de la cúpula dels encaputxats, la caiguda en desgràcia del Messies i, al capdavall, l'anihilament de qualsevol projecte d'alliberament nacional. És a dir, el que Espanya sempre ha volgut, amb què es compleix la segona paradoxa del cas Carod (la primera la teniu aquí): que per no arribar enlloc, el millor es fer veure que es va a algun lloc.

Aquest, Carod-Rovira, el fill del Todo por la Patria (Apeles Carod Sancho), nat i criat en el règim quarterari de les casernes i de l'estanc familiar, exmembre del PSAN, del BEAN i de NE arriba a ERC gràcies a un altre no menys fosc personatge de la història del catalanisme recent: Àngel Colom i Colom, que va acceptar, el 1995, passar-se pel folre la decisió de l'agrupació de Gràcia d'ERC -que havia relegat, democràticament, el nom de l'ara secretari general del partit republicà per anar a les llistes- i va col·locar Carod-Rovira de número dos a les eleccions autonòmiques. (En aquest sentit, vegeu l'interessant llibre de l'exregidor del PI, Agustí Soler, ERC-PI, escissió o cop d'estat a l'independentisme. Per cert, com és que ningú no parla d'aquest llibre? Aquí ens queixem de la caverna mediàtica espanyola, però ningú no parla de la capelleta sectària catalana!).

Mentre alguns reclamen que Carod entri directament al PP o que ERC surti del GEC (Govern d'escandols i calamitats), l'organització republicana es blinda amb un comunicat que sembla escrit des d'un despatx de Madrid, com es va comentar ahir en aquest bloc.

El tercer escenari, després dels dos ja apuntats (primer, treva a Catalunya, ja acomplert; segon, treva a l'Estat espanyol), seria alguna mena d'intervenció, manu militari, des del mateix poder, adduint la Constitució i que l'ejército español és el garant de la sagrada unitat d'Espanya.

És clar, que aquesta premonició d'una altra guerra civil, només es pot considerar política-ficció, com ara el 1984 de George Orwell.