dilluns, 22 d’agost de 2005

El monarca Carod avala el dret de conquesta dels espanyols

Segons J.-L. Carod Rovira (ERC) «l'estat té rei gràcies als drets històrics», tal com s'informa en aquesta pàgina de Vilaweb. L'exmilitant comunista (PSAN) argumenta ara que «és gràcies als drets històrics que l'estat espanyol va recuperar la monarquia després de Franco».
Si això ho digués qualsevol espanyol no ens estranyaria gota, perquè el seu fer històric és justificar l'injustificable, però que l'expressió vingui del capitost d'un partit que es diu republicà i independentista, antimonàrquic per definició, fa basarda i, finalment, és molt sospitós de com està sent dirigit el partit de Macià i Companys.
Ras i curt: avalar la monaquia adduint els mateixos «drets històrics» que haurien de servir per retornar les nostres llibertats és un acte d'esquizofrènia política. La monarquia borbònica espanyola va retornar a l'Estat espanyol (Regne d'Espanya des d'aleshores) per voluntat del dictador feixista Francisco Franco, el qual, al seu torn, va ser el responsable de l'anihilació del sistema, legalment constituït -la República- que, precisament, per un acte pacífic i democràtic, havia fet fora la tal monarquia. (No caldria insistir, tanmateix, que la monarquia, per si mateixa, és antidemocràtica i els qui van votar la Constitució espanyola que la feia retornar, per lògica són, evidentment i igual -per voluntat, interès o ignorància-, antidemòcrates.)
Els Borbons, doncs, si tornen a fer la viu-viu és gràcies al mateix «dret de conquesta» que va arrabassar els drets històrics dels catalans el 1714 i el 1936, en els dos intents més clars de genocidi del nostre poble. Adduir ara, com fa el dirigent d'ERC, que aquests drets són els mateixos per als botxins i per a les víctimes, a banda d'esquizofrènic, és insultant per als milers de catalanes i catalans que per defensar les nostres llibertats, els nostres «drets històrics», han donat la vida, han estat perseguits, torturats o foragitat de llur pàtria.
És ben curiòs que Carod gairebé sempre pixa fora de test quan depassa el territori administratiu espanyol (primer va ser pel cas dels encaputxats) i espera, al seu retorn als territoris sotmesos (per «dret de conquesta»), que la massa enfervorida l'aclami i, a sobre, li doni la raó. Però l'unica raó que hauria de moure els seus votants és, precisament, la llibertat de Catalunya, la seva plena sobirania, i no pas fer la gara-gara amb l'enemic, sigui encaputxat, amb corona o amb tricorni.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No em sembla que l'afirmació "la República que, precisament, per un acte pacífic i democràtic, havia fet fora la tal monarquia" sigui molt exacte... més aviat, la Monarquia va fugir amb la cua entre les cames.

Jordi Joaquim ha dit...

Carai! Sembla menida que una persona tan "lleguida" com tu, no entengui (o no vulgi entendre) el sentit de les declaracions... no puc creure que haguis esmerçat tot aquest temps en escriure aquest article... que diu literalment el que les declaracions d'en Carod deien mes subtilment.. no puc creure que t'haguis quedat nomes amb el sentit literal de la frase treta de context... o t'ha contaminat del simplisme dels periodistes que nomes van al titular o ets dels de CiU que no han sabut pair la derrota.

Salut!

xavier ha dit...

El que sembla mentida és que quan es parla de certeses, com faig jo i d'altres, es comenci a argüir coses com ara context, literalitat o periodistes totxos (jo no treballo per a cap mitjà del re`gim) o que, finalment, qualsevol crítica al "líder" es prengui com un atac de CiU. S'ha de ser imbecil per creure's que jo tinc, he tingut o tindré mai res a veure amb CiU. Si Carod no ha dit el que se li imputa que ho aclarexi, però les declaracion que ha fet són exactament el que ha dit, amb o sense context. Quan aprengui a parlar, aleshores ja parlarem del context.