dissabte, 9 d’abril de 2005

Que cremin els Papers!

L’escruixidor document que el meu germà, Enric Borràs, ha publicat al seu web intitulat «Comissió de la Dignitat: on ets?», després que s’hagi sabut –com ja intuíem– que de Salamanca en retornaran ben pocs papers dóna a entendre que la Comissió de la Dignitat ja no existeix, si més no amb l’objectiu per la qual es va fundar ja fa tres anys: el retorn de tots els documents segrestats pels feixistes que hi ha a l’Archivo de la Guerra Civil a Salamanca i la restitució als seus legítims propietaris. Ara, però, per obra i gràcia d’Esquerra Republicana de Catalunya i el seu capdavanter, conegut com El que Sempre s’Agenolla, J.-L. Carod-Rovira, que es va encarregar d’enterrar-la i, afegeixo jo, junt a Josep Cruanyes (advocat que “viu” del cas i membre d’ERC), amb el vistiplau o el silenci de Toni Strubell (antic militant d’aquest partit), la ficada de pota (?) de l'expresident Joan Rigol i el disseny estratègic de Maragall, Montilla i Mieres, les tres M... del Tristpartit que ens toca de sofrir.
Si mon germà, que ha tingut massa paciència, va plegar –com a portaveu i membre nat del Secretariat de la CdlD– ara fa sis mesos per no comprometre la responsabilitat que havia adquirit amb els ciutadans que hi donaven suport (sobretot perquè es tractava d’una organització no governamental independent dels partits polítics), jo ja ho havia fet –com a responsable de l’àrea de comunicació i membre nat del Secretariat– poc temps abans de la sortida de l’edició del llibre de la CdlD Volem els Papers, un text escapçat i manipulat per a major glòria dels dirigents que porten Catalunya a l’abisme, tal com ja he comentat en alguna ocasió.
De bon antuvi, en comentaris íntims amb diversos familiars i amics, ja havia intuït que l’enorme esforç esmerçat no tan sols no serviria a l’objectiu proposat sinó que comportaria, tal com veurem que passa el pròxim 22 d’abril, el tancament definitiu de l’afer, és a dir, la profecia autorealitzada que si no vols caldo, doncs, dues tasses. Tanmateix, que això s’hagi fet gràcies a persones que es diuen «independentistes» encara rebla més el clau que estem envoltats de mesells i, en definitiva, d’individus que a qui finalment serveixen és als interessos d’Espanya i dels espanyols, que no són altres que tenir-nos collats i ofegats fins que deixem d’existir.
Per mi, ara mateix, si algú té la santa bondat de cremar-los, els Papers, faria un bé a la humanitat sencera!

1 comentari:

Anònim ha dit...

NO PUC AFEGIR-HI RES MÉS. DES DE MALLORCA, TERRA OBLIDADA PER L'INDEPENDENTISME DEL PRINCIPAT, EL SENTIMENT DE QUE AIXÒ S'HA FET AMB EL VISTIPLAU D'ERC NO FA SINÓ CONFIRMAR QUE JA NO QUEDA NINGÚ DE QUI ENS POGUEM REFIAR.
QUÈ PODEM ESPERAR DE GENT DISPOSADA A PACTAR AMB PSM I IU DE MALLORCA?