divendres, 22 d’abril de 2005

SENSE DRAC NO HI HA SANT JORDI

Sense drac no hi ha sant Jordi,
ni hi ha terra sense camp;
la rosa no creix en l’ordi:
els trons els agença el llamp.

Sense estel no hi ha bandera,
ni hi ha tremp si el seny és flac;
la rosa no neix en l’era:
la llum sempre arbora el bac.

On és el drac, Jordi amat?
On la rosa sempre vera?
On és l’estel ja esblaimat
per l’espanyola fal·lera?

L’artifici tot ho abraça,
fa el tarannà del vençut:
el català tostemps passa

pel broc ample de l’embut
i es creu que té molta braça
ans n'ix per l’estret i mut.