diumenge, 3 d’abril de 2011

Els joves demòcrates de Gràcia

Desallotjament dels joves acampats a Gràcia. Foto: X.B.C/naciodigital.cat

Al meu barri, baquetejat durant trenta anys pels diversos consistoris suposadament progressistes, ecologistes i d'esquerres, els joves han dit prou! I ho han fet d'una manera molt digna, pacífica i democràtica. Aquest dijous vaig poder assistir a la cloenda que van celebrar a la plaça de la Vila (nom absurd de l'eterna plaça d'Orient, després rebatejada com Rius i Taulet) dels actes programats durant quatre dies (de dilluns a dijous) per reivindicar l'autogestió del Casal de Joves La Fontana, que el Districte, comanat per Guillem Espriu (PSC), ha adjudicat a una empresa de Viladecans relacionada, a més, amb casos de corrupció del partit del mateix senyor Espriu (i dels senyors Montilla, Corbacho, Iceta

Aquest acte va ser un exemple de democràcia real , en què totes les associacions, casals, entitats del barri -de gran pes històric, com els Lluïsos, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), el Club Excursionista de Gràcia, la Colla Vella dels Diables o l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia- i moltes altres de la ciutat, a més de persones a títol individual, van expressar el seu suport a la dignitat demostrada per la Plataforma d'Entitats Juvenils -formada pels agrupaments escoltes i esplais del barri i per l’Assemblea de Joves de Gràcia-, que van ser violentament desallotjats dilluns a les dues de la matinada de la plaça esmentada -on no pot circular cap vehicle a motor- perquè incomplien, segons els fortament armats antiavalots de la Guàrdia Urbana, l'ordenança cívica de l'Ajuntament de Barcelona pel fet que "no es pot dormir al carrer".

És aquesta ordenança la mateixa que permet dormir als rodamons i sense sostre a 30 metres de la mateixa plaça cada dia i cada nit de l'any sense que cap policia municipal ho impedeixi? La mateixa que, de dijous a dissabte de matinada, sembla que inviti a tota la púrria de Barcelona a pixar, cagar, vomitar, cridar i -si els ho recrimines- amenaçar tot un barri davant la impàvida mirada de quatre fatxendes vestits amb uniforme? És, també, l'ordenança que autoritza a l'Ajuntament, amb Barcelona Neta -ai, Mallol, saps que no t'enyorarem-, a eixordar els veïns, amb els potents camions d'escombraries actuant a les dues de la matinada? La que deixa que la gent llenci brossa a deshora i fora dels contenidors, aparcar motos a les voreres -especialment estretes al barri- o omplir els carrers de tifes de gossos?

Espero, de veres, que al meu barri i a la meva ciutat la pràctica de la violència (sempre gratuïta, quan no es tracta de la legítima autodefensa) quedi eradicada del tot ben aviat. Però, també, que desaparegui aquesta democràcia que en comptes d'acostar-se i donar tot el protagonisme als joves amb els quals confiar (bé hi confien centenars de pares i mares dels caus i dels esplais) els menysté i els maltracta.

Finalment, un a part pel que fa a alguns mitjans de comunicació : m'ha sobtat molt que alguns (per exemple, l' Avui ) hagin parlat de "suposada violència" o que L'Independent de Gràcia -setmanari que vaig dirigir en el seu primer any de vida quan era mensual (per cert, mai no han eixugat el deute que tenen amb mi)- ni tan sols li hagi dedicat la portada aquest divendres, cosa difícil d'entendre perquè és un dels mitjans de referència del barri i ha fet, fins ara, un bon seguiment del cas.

Pel que fa a l' Avui , no s'entén que quan un periodista no és al lloc on es produeixin els fets faci més cas del que diuen els "comissaris" polítics de torn que no pas del que escriuen els periodistes i testimonis que sí que hi érem, amb la barra afegida de publicar-hi fotos "robades" d'un altre mitjà sense citar el nom de l'autor ni del mitjà (en aquest cas —com també va passar a La Vanguardia i el diari Ara , que posteriorment van rectificar— es tracta d'instàntanies i d'un vídeo meus publicats a naciodigital.cat ).

He pogut observar que al diari Ara aquesta norma de "robar" vídeos -és a dir, presentar-los al públic digital com si fossin propis (AraTV)- és habitual i ningú, ni el Col·legi de Periodistes, ni el Consell de la Informació de Catalunya, ni el Grup de Periodistes Ramon Barnils o el Sindicat de Periodistes, no n'han dit res -i això que aquest nou periòdic ha rebut i rep milions d'euros públics, suficients com per tenir un quants reporters al carrer, en comptes de dedicar el personal a "pispar" el que han fet els altres, publicar-ho amb la marca de la casa i estendre-ho per les xarxes socials per tenir més usuaris i, doncs, més "subvencions".