Catalunya no pot combregar amb la roda del molí de la barbàrie islamista

Una de les repercussions de l'acció legítima d'Israel contra el grup terrorista Hamas a la franja de Gaza ha estat el posicionament d'alguns dirigents i militants de les anomenades forces d'esquerra a casa nostra (particularment ERC, ICV i diversos grupúsculs de l'antiga òrbita stalinista), que no solament s'han manifestat i han promogut protestes al costat de gent vestida amb l'uniforfme del mujaidins (suïcides/màrtirs) d'Hezbolà i d'Hamas, amb crema de banderes israelianes i crits contra el poble jueu inclosos, sinó que fins i tot han gosat demanar que el Govern de la Generalitat trenqui les relacions amb la delegació comercial israeliana.

Em costa d'entendre amb quina vara de mesurar el conseller d'Interior, Joan Saura permet aquest tipus d'exaltació í apologia del terrorisme, i, en canvi, reprimeix durament els joves catalans que protesten per la situació de l'habitatge, l'educació o la llibertat del propi país. Ahir mateix, un excompany seu, l'inefable Francesc Frutos, secretari general del PCE, va fer un panegíric d'Hamas que feia posar els pèls de punta, tot aduint que es tracta d'un "grup democràtic"!

M'he manifestat sempre contra qualsevol guerra d'agressió, com va ser el cas de la darrera que va iniciar Espanya contra Catalunya (i que, en certa mesura, es va tancar en fals), però crec que tots els pobles del món, encara més si viuen en democràcia, tenen dret a la legítima defensa. En el cas d'Israel està prou clar que es fa difícil d'entendre que en els últims vuit anys algunes poblacions hagin hagut de viure amb l'amenaça de veure com els queien al damunt més de 10.000 míssils, llançats pels ultrafeixistes d'Hamas, una organització que no ha dubat a eliminar compatriotes seus (avui mateix es parla de més de 30 militants d'Al Fatah assassinats per ells durant aquests dies) o a fer servir dones i infants com a escuts humans per, després, mostrar la "crueltat" de l'exercit hebreu, que ataca amb precisió mil·limètrica els indrets on del cert hi ha armament o terroristes.

Els mitjans de comunicació públics, els que paguem entre tots, s'han dedicat a fer-nos veure i escoltar exclusivament als "pobres palestins" de Gaza, però en canvi no diuen res dels palestins de l'anomenada Cisjordània o de la pròpia Jordània, on actualment viuen amb una certa tranquil·litat, ni informen amb un mínim d'objectivitat del rerefons històric —vilment manipulat— o de la situació dels jueus catalans, els d'aquí i els que viuen a Israel (que també n'hi ha).

Quan la víctima, "els pobres palestins de Gaza", resulta que viuen sota la bota d'un botxí, Hamas, que aparentment ells mateixos han triat i l'únic objectiu del qual és l'anihilació física de tots els jueus (d'Israel i d'arreu) i de tots els "infidels", es fa difícil de defensar aquesta "causa" més enllà de demanar que cessin les hostilitats i que les Nacions Unides es facin càrrec de la situació.

Els catalans no ens podem permetre el luxe de desamistançar-nos amb el poble d'Israel, per raons històriques i pels interessos comuns que ens agermanen i és d'una miopia total voler fer-nos combregar amb les rodes del molí de la barbàrie islamista, enemiga de la llibertat i de la raó, tots dos indissociables del nostre tarannà. Només cal fer memòria i deixar la ignorància per als estúpids: antismistisme i espanyolisme han anat sempre agafadets de la mà

Els catalans som víctimes des de fa tres-cents anys d'una veritable política d'intent de genocidi per part d'Espanya, que ha emprat tots els mitjans al seu abast per a aquesta finalitat. Si fóssim un Estat i tinguéssim un exèrcit, no seria legítim de defensar-nos contra aquesta situació, per molt lamentables que fossin les conseqüències, com ja s'ha fet en altres períodes de la nostra història? Però les esquerres que ens toca de patir, altament espanyolitzades, sembla que vulguin aplanar el camí del que ens caurà a sobre —sense finançament i sense Estatutet— i presentar-nos al món com "els pobres catalans d'Espanya", víctimes i botxins alhora de la nostra pròpia desfeta, incapaços de respondre amb fermesa, amb una sola veu, com un sol poble.