diumenge, 4 de gener de 2009

Catalunya no pot combregar amb la roda del molí de la barbàrie islamista



Una de les repercussions de l'acció legítima d'Israel contra el grup terrorista Hamas a la franja de Gaza ha estat el posicionament d'alguns dirigents i militants de les anomenades forces d'esquerra a casa nostra (particularment ERC, ICV i diversos grupúsculs de l'antiga òrbita stalinista), que no solament s'han manifestat i han promogut protestes al costat de gent vestida amb l'uniforfme del mujaidins (suïcides/màrtirs) d'Hezbolà i d'Hamas, amb crema de banderes israelianes i crits contra el poble jueu inclosos, sinó que fins i tot han gosat demanar que el Govern de la Generalitat trenqui les relacions amb la delegació comercial israeliana.

Em costa d'entendre amb quina vara de mesurar el conseller d'Interior, Joan Saura permet aquest tipus d'exaltació í apologia del terrorisme, i, en canvi, reprimeix durament els joves catalans que protesten per la situació de l'habitatge, l'educació o la llibertat del propi país. Ahir mateix, un excompany seu, l'inefable Francesc Frutos, secretari general del PCE, va fer un panegíric d'Hamas que feia posar els pèls de punta, tot aduint que es tracta d'un "grup democràtic"!

M'he manifestat sempre contra qualsevol guerra d'agressió, com va ser el cas de la darrera que va iniciar Espanya contra Catalunya (i que, en certa mesura, es va tancar en fals), però crec que tots els pobles del món, encara més si viuen en democràcia, tenen dret a la legítima defensa. En el cas d'Israel està prou clar que es fa difícil d'entendre que en els últims vuit anys algunes poblacions hagin hagut de viure amb l'amenaça de veure com els queien al damunt més de 10.000 míssils, llançats pels ultrafeixistes d'Hamas, una organització que no ha dubat a eliminar compatriotes seus (avui mateix es parla de més de 30 militants d'Al Fatah assassinats per ells durant aquests dies) o a fer servir dones i infants com a escuts humans per, després, mostrar la "crueltat" de l'exercit hebreu, que ataca amb precisió mil·limètrica els indrets on del cert hi ha armament o terroristes.

Els mitjans de comunicació públics, els que paguem entre tots, s'han dedicat a fer-nos veure i escoltar exclusivament als "pobres palestins" de Gaza, però en canvi no diuen res dels palestins de l'anomenada Cisjordània o de la pròpia Jordània, on actualment viuen amb una certa tranquil·litat, ni informen amb un mínim d'objectivitat del rerefons històric —vilment manipulat— o de la situació dels jueus catalans, els d'aquí i els que viuen a Israel (que també n'hi ha).

Quan la víctima, "els pobres palestins de Gaza", resulta que viuen sota la bota d'un botxí, Hamas, que aparentment ells mateixos han triat i l'únic objectiu del qual és l'anihilació física de tots els jueus (d'Israel i d'arreu) i de tots els "infidels", es fa difícil de defensar aquesta "causa" més enllà de demanar que cessin les hostilitats i que les Nacions Unides es facin càrrec de la situació.

Els catalans no ens podem permetre el luxe de desamistançar-nos amb el poble d'Israel, per raons històriques i pels interessos comuns que ens agermanen i és d'una miopia total voler fer-nos combregar amb les rodes del molí de la barbàrie islamista, enemiga de la llibertat i de la raó, tots dos indissociables del nostre tarannà. Només cal fer memòria i deixar la ignorància per als estúpids: antismistisme i espanyolisme han anat sempre agafadets de la mà

Els catalans som víctimes des de fa tres-cents anys d'una veritable política d'intent de genocidi per part d'Espanya, que ha emprat tots els mitjans al seu abast per a aquesta finalitat. Si fóssim un Estat i tinguéssim un exèrcit, no seria legítim de defensar-nos contra aquesta situació, per molt lamentables que fossin les conseqüències, com ja s'ha fet en altres períodes de la nostra història? Però les esquerres que ens toca de patir, altament espanyolitzades, sembla que vulguin aplanar el camí del que ens caurà a sobre —sense finançament i sense Estatutet— i presentar-nos al món com "els pobres catalans d'Espanya", víctimes i botxins alhora de la nostra pròpia desfeta, incapaços de respondre amb fermesa, amb una sola veu, com un sol poble.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Sembla mentida com es barregen idees "progres" i altres de ben reaccionàries en el teu discurs.
Però bé, no em sorprèn gens, és tan fàcil acabar utilitzant els mateixos arguments de la ultra-dreta (i no parlo de la espanyola) sota l'excusa de la seguretat i la lluita contra el terrorisme, paraules molt políticament correctes ara mateix.
Fas bastant bé la teva feina senyor periodista, això de distorsionar la realitat de manera tan obscena. Val a dir, però, que d'una forma massa grollera, em sembla que amb el teu text només convenceràs als convençuts.
Salut!

Xavier Borràs ha dit...

L'anònim de dalt, que ja coneixem (en tenim la IP), perquè és aficionat a l'insult fàcil, no solament no aporta cap argument sinó que es permet el luxe de comparar les argumentacions del post amb les de la ultradreta. Em sona molt a vell i tronat discurs estalinista. Ai, quant de "comunista" descarriat que hi ha per aquests mons!

bacus ha dit...

Democracy is Democracy

http://3.bp.blogspot.com/_lmxayvuavGM/RhF9-oGJdxI/AAAAAAAAAMo/H8p2Z6cfQn8/s1600-h/04.10.21.Democracy-X.gif

reuneix 1/2 opus dei i demana'ls-hi que redactin una constitució

Democracy is Democracy

Salvatore ha dit...

Endavant Xavier, periodistes sense por, que no s'amagueu per escruíure la realitat, escassegen.
No et deixis intimidar pels comentaris anònims del carrer Nicaragua.
Continua amb la teva tasca, et necessitem

Txell ha dit...

Aquests dies estic intentant llegir i reflexionar sobre aquest etern conflicte entre Israel i Palestina, i estic molt sobtada per totes les reaccions. Però em sorprenen dues coses especialment: com és que els antiisraelians que aquests dies s'ha manifestat a Barcelona demanen que la comunitat internacional faci boicot econòmic a Israel, quan molts d'aquests manifestants han sortit altres vegades al carrer per reivindicar que s'acabi amb el boicot econòmic a Cuba? És que la població civil i els nens israelians no ho patirien igual que ho han patit els cubans, i és que no tenen els mateixos drets uns i altres?

L'altra cosa que em sobta és que gent que defensen llibertats i drets universals, facin costat a grups islamistes que, precisament, vulneren constantment molts d'aquests drets, com els de les dones.

Però encara em sorprèn més que el poble israelià ara lluiti amb les armes, mentre a l'època de la 2ª Guerra Mundial van alegar motius religiosos per no agafar ni un fusell, mentre milions de persones del seu poble morien massacrats en camps d'extermini. És, per a mi, pot ser ignorant de moltes coses, una gran contradicció. Què s'hi amaga en realitat al darrere de totes aquestes actituts i posicionaments?

Jo que sempre he estat una dona combativa, que vaig donar suport a l'alçament zapatista i que els pobles lacandons agafessin les armes per defensar la terra, la llibertat i el pa, i que em costava entendre les paraules de l'Arcadi Oliveres en defensa del pacifisme, ara començo a creure que pot ser té raó, i la violència només genera més violència.Pot ser és la edat, però les guerres i guerrilles cada cop em fan més por.

Salut, Txell Centeno

Anònim ha dit...

AT CAL FER UN VIATGE A ISRAEL,AMIC MEU, LA DISCRIMINACIO QUE PATEIXAN EL PALESTINS AMB PASAPORT ISREALI,FA FREDAT.ACORRALATS,MAL-TRACTATS,I HUMILLATS. ISRAEL JA NO ES LA TERRA DELS "KIBUTS",ES LA MA EJECUTORA DEL IMPERIALISME USSA.
DE GAZA,QUE ES POT DIR? UNA "EPOPEYA" DIGNA DEL PITJOR FAXISME. CREUMA ARRIBAT A ISRAEL.
JUGANT AMB BCN......

Eloi ha dit...

Respecto totalment la teva opinió però, pensaries el mateix si fos a tu a qui t'haguessin tret de la teva terra per la força i, a sobre, t'estiguessin torturant sibilinament al llarg de seixanta anys?
(Per cert, i referent al tipus de comentaris que acceptes: que és ser ignorant?)
Salut i Independència!

Tondo Rotondo ha dit...

Sap greu, que malgrat les coincidències que tenim en moltes coses en aquest punt tu estiguis defensant la causa dels criminals que han matat més de mil persones.

Personalment hem considero d'esquerres, desaprovo l'estalinisme, l'internacionalisme espanyolista i d'altres ismes... com el sionisme.

I penso que una cosa és el món jueu i l'altra el criminal estat d'israel. No es poden barrejar conceptes.

Bé, des de les antípodes, una salutació.