Les acusacions privades de l’ultradreta espanyola demanen penes de presó contra José Rubianes per les declaracions presumptament atemptatòries contra Espanya que va deixar anar el popular actor en el programa “El Club” de TV3, que dirigeix el periodista osonenc Albert Om, al qui, de retop, també se li ha fet una petició de la mateixa gravetat.És cert que molts espanyols podien sentir-se molt i molt ofesos per la grolleria de les expressions amb què Rubianes es referia al seu estat, l’Estat espanyol. Aquest no és un llenguatge apte per al bon fer en les relacions humanes ni polítiques.
Però Rubianes és un actor, un gran actor, i se li ha d’admetre aquell marge de bogeria tan genuí de la faràndula, però ben impropi per a personatges que ocupen llocs de direcció i referència socials.
Rubianes hi expressava, tanmateix, un rebuig molt legítim a un sistema administratiu concret, que és l’Estat espanyol, i per extensió, a la sacralització del nom i la idea d’una determinada “Espanya” que la gent de la generació de Rubianes va patir ja des de la seva infantesa a les escoles de la dictadura.
Expressions com les de Rubianes són les que mai no utilitzaria un diari com el nostre, que tot i propugnar tanta sobirania i independència nacional com vulgui la gent catalana, rebutja l’insult i el mal gust. No ens agradaria gaire que algú es referís a Catalunya en els mateixos termes que Rubianes va parlar d’Espanya.
Tanmateix, la llibertat d’expressió és la llibertat d’expressió. Un bé sagrat que cal defensar enfront els qui voldrien mutilar-la amb la finalitat de protegir un determinat aparell polític, l’Estat espanyol, tan criticable com qualsevol altra proposta política. De cap manera una sortida de to com la de Rubianes –agradi més o agradi menys, insistim- pot comportar que algú hagi de ser condemnat per la Justícia. I menys que la persecució es faci extensiva al gran company de professió i taradellenc il•lustre que és l’Albert Om, en tant que director del programa.
Endavant, doncs: aixequem una onada de solidaritat amb Albert Om, des dels mitjans de comunicació, les organitzacions socials, els ajuntaments, el carrer…
7 comentaris:
Resulta simptomàtic aquest continu recurs a "penes de presó" o a "l'amenaça de penes de presó" per allò que, comptat i debatut, no són més que "delictes d'opinió". Sota el pretext d'apologia del terrorisme, apologia del genocidi, incitació a l'odi racial, injúries al rei, injúries a Espanya, incitació a la discriminació, etc., hom va molt més enllà de la persecució del libel o difamació o de la veritable incitació a pogroms, que eren els únics delictes d'expressió que les constitucions democràtiques contemplaven com a excepcions a la llibertat d'expressió o llibertat de premsa. Els Estats Units són a hores d'ara l'única democràcia occidental que resisteix amb una mica de garanties la introducció de lleis contra l'anomenat hate speech. No cal dir que qui té la paella pel mànec de l'opinió pública (grans mitjans de comunicació, sovint estatals o de conglomerats propers a partits estatals) i l'engranatge legislatiu, policial i judicial, és qui defineix quin és el hate speech i quin és el love speech.
Jefferson va dir en una ocasió a un rival polític: 'no sóc pas d'acord amb vós, però donaria la vida perquè continuessiu siguent lliure d'expressar-vos'. Els qui recorren a les vies judicials per dirimir diferències polítiques, socials o nacionalitàries són ben covards. A banda, són uns balafiadors de recursos públics (no només dels diners, sinó de les hores de treball que es podrien haver destinat a casos realment rellevants). Poca cosa s'hi pot fer: la maledicció gitana diu 'pleitos tengas y los ganes' i ja Jesús recomanava de lliurar el mantell si algú et pledejava la túnica. La indefensió del ciutadà honorable davant de la covardia del sicofanta que abusa de l'administració i dels tribunals és completa.
haurieu de fer-ne un video i penjar-ho al youtube i encara així explicant-ho la gent no s'ho creuria la repressió del poble català
estem en un estat on no tot es mesura amb la mateixa vara
Després de tot el que va passar el poble català i molts altres pobles de l'estat espanyol durant la dictura ara veure això desespera a qualsevol. Tant poquet han canviat les coses? Tant poquet vam aprendre? És trist, molt trist. El pitjor? que en aquell moment molts individus eres ignorants, ara, la llavor que han deixat, són extremistes i violents. Déu del cel, que poca memòria tenen!
Allò que esdevé just. Incontrolat d'arrel "estat.cio.nal",provinenciad'impotència.
Bon treball el d'informació sobre la Neus Bonet. En quant l'Om em sap greu dir que ha tingut estirabots inacceptables que l'incapaciten. Com quan va fotre a terra amb menyspreu un llibre que no li agradava, "progressades" diverses,o el broc gros barroer en allò sexual, en horari infantil. Si aquest ha de ser cap referent de res, dimiteixo de català.
Diria que tens rao quan al capteniment de l'Om, pero el post va de llibertat d'expressio
Publica un comentari a l'entrada