dimecres, 23 de juliol de 2008

El defecte de Montilla: quan al cantir no n'hi ha, pel broc no en pot rajar

L'abril de 2007 ja veig fer un article en què parlava dels defecte de parla, no tan sols de José Montilla, sinó d'altres personatges del Tripartit, com Saura i Carod. Com que ara, gràcies a l'home-bomba de CiU, l'imperdible Felip Puig, se'n torna a parlar, no seré menys de no afegir-hi alguns detalls.

Bàsicament, l'actual president de la Generalitat, José Montilla, ignora el propi país que pretén comanar. No és, doncs, un problema —solament— que destrossi el català quan el parla, sinó, de més, que no té ni idea que Catalunya és molt més que el seu antic regne de Cornellà i els adlàters de l'anomenada àrea metropolitana de Barcelona.

Ha calgut que el senyor Montilla arribés a la presidència de la Generalitat —recordem-ho: gràcies a l'ERC de Carod i Puigcercós— perquè se li acudís que potser li convindria de començar a parlar en català. De fet, ja li ho van advertir en les primeres sessions del Consell Executiu, quan s'expressava, íntegrament en castellà (i no és un acudit del Polònia!).

Arribat el 1971 a Barcelona des d'Iznájar, es va afiliar al cap de poc temps al PCE(i), grupúscul d'arrels maoistes —algú es recorda encara de la Joven Guardia Roja— fet a base d'escissions del PSUC i el PCE, que va esdevenir posteriorment el PTE (Partido del Trabajo de España..., que s'havia de dir, de primer, PET!)), que es va presentar a les eleccions espanyoles a Catalunya junt amb ERC (ja que l'històric partit de Macià no estava encara legalitzat); Montilla no va acabar els estudis de dret i economia a la Universitat de Barcelona i després d'una temporada al PSUC, el 1978 es va afiliar al PSC-PSOE, des d'on, a partir d'abastar la tinença d'alcaldia d'Hisenda a Sant Joan Despí el 1980, inicia la seva meteòrica carrera de funcionari del partit: alcalde de Cornellà, president de la Diputació, ministre espanyol d'Indústria i, ara, president de la Generalitat.

Per què Jose Montilla no ha volgut aprendre el català durant els més de 35 anys que fa que va arribar a Catalunya? Evidentment, perquè no ho va creure necessari, com tants immigrants que han actuat i actuen com a força colonitzadora al nostre país. Deia, en el meu escrit d'abril de 2007: «És típic de les situacions postcolonials que els capdavanters colonialistes, per tal d'engavanyar els febles, els indignes i els aprenents de malparit, tractin de parlar la llengua dels colonitzats. Diguem-ne que és de manual i, és clar, aquí no havíem de ser menys».

S'equivoquen els qui pretenen veure en la crítica —no exclusiva de Felip Puig— al malament que parla el català Montilla una crítica als seus orígens o a l'esforç de molts altres immigrants que, per voluntat pròpia, aprenen i parlen la llengua comuna del país, més bé o més malament..., fins que, temps a venir, llurs fills i llurs néts acaben que pensen en català, que és una manera de viure i pensar el món, com ja ens va ensenyar el professor Carles M. Espinalt.

El problema de Jose Montilla no és que aixafi la llengua —perquè la desconeix, evidentment— o que sigui un ignorant de la nostra història i de la nostra cultura. Bàsicament, el problema és que pensa en espanyol.