La més gran manifestació independentista de la història de Catalunya

[Vegeu més fotos clicant aquí, © Montserrat Escayola, Xavier Borràs. El vídeo de la mani el trobareu clicant aquí.]

Per primera vegada en la història de Catalunya, la seva capital, Barcelona, ha esdevingut un clam per la independència. Mai fins ara tanta gent, d'arreu i tan diversa no havia sortit al carrer per reclamar la dignitat trepitjada durant els darrers quasi 300 anys per Espanya.

Els meus càlculs (sóc gat vell en aquests afers) són de 450.000 catalans que han trepitjat durant quasi tres hores la plaça Catalunya, la Via Laietana i el Passeig de Colom: famílies senceres, gent de comarques, han estat el gruix més important de la manifestació que, de manera espontània, cridaven independència, xiulaven davant la comissari de Via laietana o escridassaven les parets de la Delegación del Gobierno (on algú ha dit que s'ha vist en Montilla rere les cortines d'una finestra, pensant en les seves «cabòries» espanyoles).

Pràcticament no s'ha sentit cap consigna que fes referència a la qüestió de les infraestructures i sí, en canvi, a més de la cadenciosa in-de-pen-dèn-ci-a, «Fora, fora, la bandera espanyola» i d'altres, igual com han estat munió els cartells fets a casa, a mà, amb tot d'eslògans dedicats a la ministra Álvarez, a Montilla o el PSZzzzz.

He dit que és la primera vegada que tanta gent surt al carrer per reclamar la independència perquè totes les altres tres grans manifestacions d'aquest segle i part de l'altre (1977-Estatut; 2003-No a la guerra; 2006-Estatutet) no havien estat tan rotundes quant a aquesta exigència d'una forma tan clara, espontània i massiva.

Si ara, amb aquest tremp, amb aquesta força, amb aquesta il·lusió, la classe política catalana no té clar quin és el camí a fer i quines les decisions a prendre, llavors més valdria que pleguessin i deixessin pas a la gent capacitada per portar Catalunya al lloc que li pertoca entre la resta d'estats del món.

[Nació Digital ha fet un important esforça informatiu, únic a la premsa digital, i ha seguit des del primer minut, quasi fil per randa, tot el transcurs de la manifestació. Tant si hi heu estat com si no és de gran interès llegir aquesta crònica viva a la qual, humilment, he pretès col·laborar. Vegeu la crònica clicant aquí.]