dissabte, 1 de desembre de 2007

La més gran manifestació independentista de la història de Catalunya


[Vegeu més fotos clicant aquí, © Montserrat Escayola, Xavier Borràs. El vídeo de la mani el trobareu clicant aquí.]

Per primera vegada en la història de Catalunya, la seva capital, Barcelona, ha esdevingut un clam per la independència. Mai fins ara tanta gent, d'arreu i tan diversa no havia sortit al carrer per reclamar la dignitat trepitjada durant els darrers quasi 300 anys per Espanya.

Els meus càlculs (sóc gat vell en aquests afers) són de 450.000 catalans que han trepitjat durant quasi tres hores la plaça Catalunya, la Via Laietana i el Passeig de Colom: famílies senceres, gent de comarques, han estat el gruix més important de la manifestació que, de manera espontània, cridaven independència, xiulaven davant la comissari de Via laietana o escridassaven les parets de la Delegación del Gobierno (on algú ha dit que s'ha vist en Montilla rere les cortines d'una finestra, pensant en les seves «cabòries» espanyoles).

Pràcticament no s'ha sentit cap consigna que fes referència a la qüestió de les infraestructures i sí, en canvi, a més de la cadenciosa in-de-pen-dèn-ci-a, «Fora, fora, la bandera espanyola» i d'altres, igual com han estat munió els cartells fets a casa, a mà, amb tot d'eslògans dedicats a la ministra Álvarez, a Montilla o el PSZzzzz.

He dit que és la primera vegada que tanta gent surt al carrer per reclamar la independència perquè totes les altres tres grans manifestacions d'aquest segle i part de l'altre (1977-Estatut; 2003-No a la guerra; 2006-Estatutet) no havien estat tan rotundes quant a aquesta exigència d'una forma tan clara, espontània i massiva.

Si ara, amb aquest tremp, amb aquesta força, amb aquesta il·lusió, la classe política catalana no té clar quin és el camí a fer i quines les decisions a prendre, llavors més valdria que pleguessin i deixessin pas a la gent capacitada per portar Catalunya al lloc que li pertoca entre la resta d'estats del món.

[Nació Digital ha fet un important esforça informatiu, únic a la premsa digital, i ha seguit des del primer minut, quasi fil per randa, tot el transcurs de la manifestació. Tant si hi heu estat com si no és de gran interès llegir aquesta crònica viva a la qual, humilment, he pretès col·laborar. Vegeu la crònica clicant aquí.]

8 comentaris:

apocalipshit ha dit...

Ara em llegeixo el text, però hauries de modificar l'enllaç de les fotos ja que no és correcte.

Salutacions.

Xavier Borràs ha dit...

Gràcies per l'avís. El vincle ja està arreglat.

Albert Perez Bea ha dit...

M'ha sobtat veure tantes famílies -i tanta tieta -"pija d'ante i napa"- en un moment donat. Increiblement anàvem paral.lels a on eren la majoria de gent propera a CDC, "gent d'ordre"..., sobrepassant per la vorera per arribar a la part del davant i em sobtava veure mares parlant en castellà-que-pijooo als seus fills amb la samarreta del barça i l'estelada a les mans. Això sí que representa un canvi significatiu. Jo ja porto unes quantes "manis" (no només a Barcelona, fora també..., i per moltes causes) i per un moment veure persones que els suposaries de "shoping" o al xalet adossat de la Cerdanya un dissabte en una "mani" era incongruent. No em refio de què per aquest "tipus" humà això no sigui més que una rabieta d'impotència pr la pèrdua del poder "real" (l'econòmic i de classe) i poca cosa més. Veure el Duran Lleida allà o el Madí-Patton, amb els meus propis ulls... m'ha ferit una sensibilitat progressista i demòcrata tan o més clau en la meva ideologia que la catalanista Xavi.

tonibanez ha dit...

Xavier, et felicito per la crònica. Llàstima que has badat perquè a les 19:41 he estat el primer bloguer que he penjat fotos de la Mani.

Xavier Borràs ha dit...

Gràcies per aquests primers comentaris. Albert: coincideixo bastant amb l'anàlisi que fas de molta de la gent que va assistir a la mani; el que em va sobtar, però, és que quasi hi havia més gent darrere les pancartes de la CUP que no pas darrere les d'ERC. I a l'inefable Toni li dic: enhorabona..., jo no és que badés, sinó que primer em devia a Nació Digital i, després, tenia una llonga des del Passeig de Colom cap a ca meva (i no tinc cotxe). Bona feina, doncs!

Anònim ha dit...

Aquí teniu un altre reportatge fotogràfic.

Així no ens podran dir que va ser producte de la nostra imaginació.

Felicitats a tots i totes !

http://www.flickr.com/photos/somunanacio/

tonibanez ha dit...

Hola, l'inefable fabla: VEIG QUE HO HAS ARREGLAT POSANT L'ENLLAÇ A ENTRELLUM DINS LA TEVA CRÒNICA. Gràcies col·lega!

Anònim ha dit...

calcul·lant be eren uns 150.000 i d'ells força independentistes,es cert, Si ens enganyem a nosaltres mateixos veien allo que no és, no anem enlloc.