Les nenes catalanes no porten vel

Vaig a parlar sobre els drets inviolables dels infants i la qüestió de l'opressió i el menyspreu cap a les dones en les famílies dominades per les religions arran de la indecent decisió del Govern Montilla de fer prevaldre el dret d'uns pares marroquins a portar la seva filla de vuit anys amb el vel posat en una escola pública, per damunt dels drets de la pròpia nena i de la resta de la comunitat educativa que, amb molt bon criteri, havia decidit en un reglament intern (acceptat pels propis pares de la nena) que, essent una escola laica, catalana i progressista —com el 99% de les escoles públiques d'aquest país—, no podia permetre cap mena de discriminació.

De primer, diré que defenso la llibertat de cadascú de vestir o desvestir com vulgui. Tanmateix, igualment, defenso la protecció dels infants contra les transgressions de la religió i de les sectes religioses. Crec, fermament que és una ofensa impedir als infants el gaudi dels llurs drets socials i civils com l'educació, l'oci i la participació en activitats socials específiques per a ells.

La qüestió de la llibertat d'indumentària afecta els adults, és a dir, els qui, si més no formalment i legal, tenen el dret a triar i poden assumir les conseqüències de llur elecció. L'argument de la llibertat d'indumentària, però, no diu res dels drets dels infants o de la nena petita o de la noia adolescent que viu en una família islàmica sota la custòdia dels seus pares, que —i posem l'exemple del cas de Girona— s'ha passat set anys vivint al Marroc amb la seva àvia i que, segons el seu pare, tant si ara porta vel com si no, als 16 anys l'haurà de dur obligatòriament perquè ell llavors sí que li ho manarà ja que així li obliga la seva religió.

Posar un vel en el cap de nenes i adolescents que no han arribat a a la majoria d'edat s'hauria de prohibir per llei perquè és la imposició d'una certa indumentària per part dels seguidors d'una determinada religió. La defensa dels drets civils de la nena i el dret de la nena a triar requereixen que aquesta imposició sigui legalment evitada.
Cap nena de nou anys no tria casar-se, mutilar-se sexualment, servir de criada i de cuinera als membres masculins de la família, i ésser privada d'exercici físic, educació i lleure. La nena creix en la família i en la societat d'acord amb costums, tradicions i regulacions establertes, i automàticament aprèn a acceptar aquestes idees i costums com a normes de vida.

Parlar de la tria del vel islàmic per la pròpia nena, com s'ha fet en el cas de Girona per part del cap de la Delegació d'Ensenyament, és un acudit ridícul, per no dir indecent. Qualsevol que presenti l'acció de posar un vel a una nena d'una escola primària com la seva pròpia «tria democràtica» o és un extraterrestre o és un hipòcrita que no mereix de participar en la discussió dels drets dels infants i de la lluita contra la discriminació.
[La mateixa hipocresia dels «progres», en canvi, ha fet prohibir en moltes escoles públiques de Barcelona la celebració de certes festes tradicionals, arrelades en la cultura popular catalana com el Nadal, la construcció del pessebre, el tió, sant Ponç, Sant Nicolau, etc. (aviat prohibiran de celebrar sant Jordi) —que se celebren avialment amb independència de les creences de la gent—, amb l'argument que són festes religioses i no casen amb el projecte de «multiculturalitat» que pregonen, un concepte que és ara l'eufemisme de moda per amagar la seva veritable intenció: ofegar la pròpia cultura —llengua, tradicions, fonaments— en el poti-poti de les altres; ras i curt: fer-la desaparèixer-]

Per defensar qualsevol forma de llibertat de l'infant, per experimentar la vida, per defensar el dret de l'infant a triar cal, per damunt de tot, evitar aquestes imposicions automàtiques i comunes. Qualsevol que pensi, pel que fa al vel, que «no hi ha cap diferència» entre infants i adults, no hauria de poder formar part d'un govern que es diu democràtic.

La prohibició del vel islàmic per a la nena i l'adolescent infringeix els «drets democràtics» dels pares? En el cas de Girona l'any passat aquesta nena, que anava en una altra escola –i per les mateixes raons–, va ser desescolaritzada durant un mes pels seus pares i com que no va transcendir als mitjans cap inspecció d'Ensenyament no hi va dir res. Ara, els pares fins i tot es permeten el luxe d'advertir-nos que si no es fa com ells volen faran tornar la nena al Marroc! I si l'altra excusa de mal pagador del Govern és que per damunt de tot ha de prevaldre el dret a ser escolaritzat, llavors s'obre una via molt tenebrosa que fins i tot pot arribar a l'absurd: pares que demanin que el seu fill pugui anar despullat a l'escola perquè les seves creences així ho manen, pares que exigeixin que la seva filla rebi classes només de mestres femenines, etc., o, finalment, pares que vulguin que als seus fills només els ensenyin en castellà, com ja proven de fer des del PP, els Ciudadanos i els sectors més PSOE del PSC.

Això que aquesta gent anomena dret democràtic dels pares en aquest context són les romanalles dels drets tribals patriarcals. Però els drets dels pares en relació a l'infant estan limitats i condicionats pels drets universals i legals humans de l'infant. Ningú, ni el pare, ni la mare, ni ningú altre, no té el dret de maltractar o intimidar l'infant. Ningú no té el dret d'arrabassar-li la llibertat, d'impedir-li l'accés a una educació o a participar en esports, o a haver una vida social plena. Ningú no té el dret d'abusar-ne sexualment. Ningú no té el dret de fer-lo treballar. Ningú no té el dret de maltractar-lo físicament o psíquica, per molt que ho mani la «santa xària». Ningú no té el dret d'impedir-li cap de les possibilitats que les normes establertes de la nostra societat li garanteixen com a dret. Aquestes classes de maltractament infantil no són cap «dret democràtic» de ningú. Imposar prohibicions i limitacions de l'omnipotència tradicional i tribal de pares i marits és una condició imprescindible perquè les noies gaudeixin dels seus drets humans bàsics.

Però potser el vel islàmic no és cap forma de maltractament infantil. És això el que diuen els sectaris. Després de tot, el vel islàmic és «popular»; és «seu»; pertany a «immigrants desposseïts»; és part de la cultura d'«ells»; és part de la indumentària dels «antiimperialistes». Així ho proclamen progres, republicans i socialistes apalancats al Govern, però sembla que no entenen realment la importància del vel islàmic i el seu impacte devastador en les ments i les vides de les nenes i adolescents. Hom hauria de començar a explicar-los la misèria d'unes nenes que viuen aïllades i separades, que no saben per què no les deixen nedar o per què en plena canícula van tapades de braços i cames com en ple hivern, o per què no es poden barrejar lliurement amb els seus companys de classe, ésser actives i joganeres, i, que alhora són completament impotents per lliurar-se d'aquest malson.

Evidentment, el mecanisme de coerció i d'imposició en la família religiosament fanàtica està ben arrelat i camuflat. Ningú no treu la pistola per obligar la nena a posar-se el vel, perquè la nena no qüestiona la voluntat ni el desig dels pares. En la seva ment els considera justificats i se sent culpable fins i tot si fa al cas que la maltracten. Considera la submissió a llurs desitjos com un deure obvi. És un malson per a la nena molestar els pares i perdre llur amor o aprovació. És difícil d'entendre com aquesta gent espera un coratge, que col·lectivament no estan disposats a mostrar enfront dels musulmans, en una nena enfront dels pares i de les autoritats en una família religiosa.

Pensàvem que el que calia era formular una proposta o una política en defensa dels drets dels infants, com ha fet l'escola de Girona i la majoria de la comunitat educativa. Ara ens adonem que, amb llur consigna, són les nenes les qui patiran encara més del vel islàmic. O és que la prohibició del treball infantil, del tràfic sexual dels infants, de l'ablació del clítoris, dels maltractaments, o del casament d'una menor només la practiquem si no va «contra la seva voluntat»? Prohibirem només la mutilació sexual «forçosa» de les nenes? Llavors, si assumim que en tots aquests casos si la nena és indiferent o hi dóna consentiment, o refusa d'omplir una queixa, o renuncia a queixar-se, no s'ha comès un crim, ¿la responsabilitat governamental s'exhaureix, la seva consciència és clara i poden tornar a la seva reunió setmanal per decidir qualsevol altra bajanada?

La decisió governamental és buida i hipòcrita. És una fórmula dissenyada per evitar la qüestió i no molestar els musulmans. Posar el vel a les nenes petites és per definició una imposició religiosa i cultural. No es pot permetre que se sotmeti les nenes que arriben al món a l'aïllament i l'esclavatge i a les restriccions de les dones d'acord amb llur culte. La societat té dret, de fet té el deure, de defensar els drets d'aquestes nenes fins i tot quan aquestes són inconscients del que els passa o ho han acceptat voluntàriament.

Els infants no són simples propietats dels pares. Són membres respectables de la societat, dotats de determinats drets, i la societat és responsable de la salvaguarda d'aquests drets. Qui realment vol evitar la imposició del vel islàmic a les nenes, qui realment vol que els milers de noies que són víctimes del vel islàmic avui en siguin alliberades, també entendrà que el vel islàmic ha d'ésser prohibit per a les nenes.

Però quina és l'alternativa dels governants? Si la llei no hi ha d'interferir, aleshores com es pot posar fi al malson de les vides diàries de les noies d'aquestes famílies? Els drets de l'infant s'haurien de garantir pels mateixos mecanismes que tots els altres drets de la societat. La llei s'hauria de canviar a favor de l'eliminació de la discriminació de les noies en aquestes famílies. La llei hauria de protegir les noies de la infracció de llurs drets per grups religiosos, com ja es fa amb les anomenades sectes. La llei hauria d'atorgar el dret d'aquests membres oblidats de la societat a decidir lliurement llur religió quan arribin a l'edat legal, i mentrestant cap creença o ritual religiós, particularment els d'efectes devastadors, se'ls hauria d'imposar. Qualsevol que no estigui disposat a aportar el suport de la llei i de l'estat a aquestes víctimes òbvies d'abús de menors i d'odi a la dona, si no és un demagog, és certament incapaç de governanr-nos.

Tots els catalans som ciutadans amb drets iguals i hauríem de viure d'acord amb les mateixes lleis i normes socials. Les nenes que són al centre de l'actual controvèrsia no pertanyen a cap minoria. Són catalanes que haurien d'ésser capaces de gaudir de tots els drets, llibertats i possibilitats dels quals s'ha dotat als infants com a resultat dels esforços de generacions successives que han lluitat pels drets democràtics d'aquesta societat.

La controvèrsia del vel islàmic en si també reflecteix quina mena de gent són els defensors del relativisme i de la minorització cultural: son els qui consideren aquestes minories com a immigrants i forasters per sempre aliens a la societat, i s'apliquen a la tasca de controlar-los i mantenir-los allunyats del metabolisme social amb el cost més baix possible. Els catalans ja en sabem molt, d'això; encara en patim les conseqüències. Però ara, que obrim el camí definitiu cap a la nostra sobirania, hem d'acollir aquestes nenes catalanes i defensar-les perquè puguin esdevenir ciutadanes lliures i conscients, i no eternes immigrants sotmeses al fanatisme, sigui muslulmà o espanyol.