Acabo de rebre aquest correu de Germanies:
«Amics: Han trobat el cos d'en Ll. M. Xirinacs i Damians a la muntanya. Que el seu esperit voli en llibertat.
Hem trobat un escrit d'ell a la Fundació Randa. Preguem en feu la màxima difusió arreu dels Països Catalans.
Fins a sempre.
Núria Roig i Esteve
germanies@germanies.org»
--------------------
L'escrit d'en Xirinachs:
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
8 comentaris:
Hem perdut una persona enorme. Jo tinc clar els culpables d'aquesta mort, no els perdonaré
Espero que aquest país submís en el que vivim posi totes les banderes a mitja asta
Icona de la llibertat i la intel·lectualitat d'aquest país, defensor de la democràcia com ningú... i desenganyat per la perversió que s'ha fet de la democràcia i l'escàs esperit de ser dels catalans. Una democràcia que no accepta la possibilitat d'independència pacífica i que avantposa l'acció de l'exèrcit. Amb la complicitat d'una societat catalana acomodada, panxacontenta i mentalment colonitzada. En aquest contexte de frustració es va declarar amic d'ETA, i això l'ha convertit en diana de l'hipòcrita xovinisme espanyol més descarnat i visceral. Descansi en pau, la que no va poder trobar en vida.
El Baró de Teive, l'heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L'educació de l'estoic amb aquest paràgraf:
Com el gladiador, condemnat pel seu destí d'esclau a posar-se damunt l'arena, saludo, sense que s'estremeixi el Cèsar que hagi en aquest circ envoltat d'estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè l'esclau no pot tenir-ne; sense alegria, que no pot ésser fingida per un condemnat. Així i tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei encara que tota llei em manqui. I, tot acabant de saludar, em clavo al pit el glavi que ja no em servirà per a combatre. Si el vençut és el que mor i el vencedor el que mata, amb això, confessant-me vençut, em declaro vencedor.
Aquesta mort conscient i voluntària simbolitza el desenllaç més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se'n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
Amb tots els respectes pel difunt, aquest estil de testament, d'un monjo-soldat que dona la vida per la pàtria i que ens retreu als catalans (de fills i hipoteca) la nostra covardia podria haver estar signat per algun falangista "camisa-vieja".
Cansat de patriotes! Descansi en pau.
una derrota més que volem fer-nos creure que és la porta de l'ansiada revolta victoriosa,
a mi, tanta personalitat em crea dubtes,
no és en l'heroïsme individual, ni en les acusacions entre nosaltres, ni en l'habilitat immensa en què sabem fer algú altre culpable de les nostres frustracions com podem esdevenir poble lliure.
respect la persona de qui ara ens falta i la seva llibertat per triar-se un final, però no prenc aquest final per bon exemple ni per cap signe ni vull cap màrtir més,
la meva nació vull que sigui de vius, és de vius, a veure si tots ho demostram més.
Benvolgut, amb els ulls plens de llàgrimes el meu esperit balla amb tú, ja ets lliure! Quina sort per a la teva ànima. Sempre t'estimaré. VISCA CATALUNYA!!!!!!!!!!!
bones, estic llegint varis llocs on diuen que volen la independencia per catalunya, em podires dir algfun lloc on veure els "perques?" d'aixo?
gracies i salut
A l'anònim que ignora els per què de la reclamació de la independència. Mira't, per exemple aquest bloc de target=_blank href="http://www.independencia.cat/">Free Catalonia
Publica un comentari a l'entrada