El vot feixista a Vic i la premsa servil

Sembla que, per ordeno y mando dels amiguets del Col·legi de Periodistes i de la premsa servil als interessos de l'ocupant, la realitat sobre el vot feixista a Vic, que ha aplegat la PXC de J. Anglada, no interessa gens d'esbombar a la Barcelona dels Montilla, Corbacho i Hereu, no fos cas que als pocs votants que els queden se'ls encengués alguna de les neurones que encara no se'ls ha espatllat i se'ls acudís de fer i fer-se preguntes i qüestionaments difícils de respondre amb el sac de tòpics a què els tenen acostumats i que tants de rèdits els han reportat fins ara.

Ve a tomb aquesta nostra diatriba, precisament —i a tall d'exemple—, per dos articles de dos periodistes "nostrats", que han fet carrera en les clavegueres de l'establishment socialista, i que han buidat el sac dels tòpics de l'anomenada Catalunya catalana fins al deliri i al fàstic. El primer, J. Martí Gómez, al diari oficial dels progres —raça infame a extingir, però que fins i tot ha infectat l'IEC amb l'entrada al Diccionari– El País, com un tarotista de cantonada, hi escrivia un «profètic» article (19-05-07) on avançava les tesis que, uns dies després, passat el tràngol electoral, reblaria el no menys progre-canya Jaume Reixach al seu nou «regal» protoespanyolsocialista, el debat.cat (afegiu-hi, de més, Ràdio Gracia, Canvi16 i el cuirassat Potemkin d'El Triangle), on, influït potser per alguna vella bruixa, també hi profetitzava (03-06-07): «Si considerem Vic un “microcosmos” específic on el nacionalisme català hi anticipa el futur immediat, ja cal que ens ho fem mirar, ja cal que ens calcem. Plataforma x Catalunya és l’ou de la serp i la serp ha fet niu a la pàtria de mossèn Cinto Verdaguer».

Doncs, vaja, això sí que és filar prim sense aportar, de fet, cap dada sobre la realitat d'aquest microcosmos. Una petita anàlisi dels resultats electorals a la capital d'Osona, dóna per molt més, encara que aquest «més», evidentment, faci nosa. Vegem-ho:

— a la Guixa, barri rural-menestral d'origen catalanoparlant, la PxC d'Anglada no va arribar al 6%;
— en les taules del centre, el nord, i l'est de la ciutat, va rondar el 10%;
— a la zona obrera castellanoparlant del sud hi va guanyar algunes taules amb votacions del 35%, i va fer-hi unes mitjanes que van del 24 al 29%.

El fet cert, doncs —com demostren els resultats al detall–, és que el suposat «ou de la serp» feixista s'ha nodrit de la mamella socialista amb una fugida espectacular de vots del PSC-PSOE cap a la PxC. Aquesta és la realitat que ni els «voceros» mediàtics ni llurs «padrinos» volen fer conèixer, perquè, és clar, els tocaria d'assumir la immensa responsabilitat que els pertoca per haver estat ells, precisament, els qui donen de menjar a l'ou, a la serp i a totes les mudes de pell que calgui per disfressar el seu afany de poder sempre de bracet de l'espanyolisme…, ep, demòcrata, això sí!…

[Publicat el dilluns 4 de juny a Opinió Nacional.]