Quines roses floriran
si la terra no s'adoba?
Quins cavallers lluitaran
per un país que s'estova?
El més fer dels nostres dracs
panxacontent s'estarrufa
i es nodreix dels afalacs
que la genteta li bufa.
Sant Jordi jeu a la palla
d'un somni que mai no fou:
sense tremp per la batalla
no ens traurem de sobre el jou
que fa segles que ens tenalla
i ens enfonsa en aquest pou.
1 comentari:
i felicitats a tu pel poema!
(i per cert, el de més avall no te pèrdua!)
Publica un comentari a l'entrada