divendres, 20 d’abril de 2007

Poema anònim sobre la Maria de la Pau

MARIA DE LA PAU I DE CORBELLA

Maria de la Pau i de Corbella,
tu que, escalant, t’assembles a l’isard,
per alt que pugis, mai la teva estrella
brillarà gaire més que un trist petard.

Per més que tinguis fama de ser bella,
se’t veu el cap lleuger dintre l’esguard;
perxò tot el que escrius se t’atropella
i com més ràpid puges, més fas tard.

Et deleixes per l’or i els talonaris,
vas darrere dels premis literaris
i els obtens, mediàtica, amb enganys.

L’escalada que fas no té durada;
de fet, et veig caient per l’escarpada,
i que ets no-res, t’ho mostraran els anys.

Anònim segle XXI