divendres, 29 de juliol de 2005

Els Drets Histriònics i l'Esfotut de Catalunya

Ara pla: CiU i ERC s'han posat d'acord perquè al nou Esfotut de Catalunya hi figurin els Drets Histriònics. L'Iceta ha xisclat, com li escau, que no hi ha histriònia que valgui, i en Saura, amb aquell somriure meliflu, ha dit que ara no és hora de picabaralles (o ha dit picar de banyes?, o, encara: piqué té banyes?)

Maragall va anar a l'andròleg amb en Carod per veure si es podia resoldre la cosa. La conversa:

Metge: Quin és el problema?
Maragall: Miri, jo no sé si sóc omnipotent…
Carod: O jo sóc esmèril…
Maragall: La cosa certa és que no acabem de funcionar…
Metge: Però, escoltin, vostès ja fan vida marítima?

Mentrestant, Rañé -que és un home d'una cultura espaterrant-, ha dit que la línia que es volia fer per Osona, el Ripollès i la Cerdanya no la faran (els amos), però sí que se la farà per Osona i l'Alt Empordà.

Els de la narcosala de la Vall d'Hebron s'han queixat que els veïns d'aquestes localitats no hagin apedrefat Rañé per voler fer-se línies per aquests territoris mentre a ells els estonyinen per la vena.

El tema no ha valgut ni una ratlla a l'Avui, que ha rebut menys suspensions púbiques que El Periódico, La Vanguardia i El País, tots ells diaris d'una catalanitat a prova de Boadelles.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pincep, en una altra vida a veure si ens casem tots quatre, ja,ja. Mira que deia Kant del matrimoni "és un pacte d'ús exclusiu dels genitals". Petons de les filossssofes!!!

Enric Borràs ha dit...

Molt bo el post, curiosament al meu també hi parlo dels Drets Històrics.
Qui ben segur es frega les mans és el copropietari de l'Avui, que s'endú amb La Vanguardia Expanhola el tall de pastís més gros. Qui li havia de dir al 'conde' --i qui ens ho havia de dir als catalanets-- que les subvencions 'objectives' per afavorir les maltractades llengua i cultura catalanes s'havien de donar, primant-les, a les publicacions espanyoles!
Si això fa la Xene, que almenys publica les dades, què deuen de fer l'Axuntament i la Disputació, que s'ho callen...
Mare meva!