El forat negre del Tripartit

D'entrada: el Xavier Borràs que cita La Vanguardia d'avui (06-02-2005), amb relació al patafi del Carmel, com a expert en túnels no sóc jo. Jo sóc expert en forats negres. El president Maragall, que ahir –després de gairebé 2 setmanes– va dignar-se presentar a la zona afectada, va seguir amb la seva línia esotèrica tot declarant que això que havia passat al Carmel era com el "chapapote", una desgràcia, una cosa que no es podia evitar. Evidentment, el que no es pot evitar és que la mediocritat mental s'estengui com una taca de petroli en el govern que ens toca de patir. Mentrestant, els veÏns, amb bon criteri, reclamen al carrer explicacions i ajuda i, en canvi, l'associació de veïns, presidida per un senyor que fa més de 50 anys que viu i fa caca en aquest país i no parla la llengua del país ni que el mossegui la boca postissa aquesta que parla en català, ret pleitesia a l'establishment del Tripartit.
Però les coses no s'aclariran tapant el forat (el cos del delicte), perquè, possiblement, el que pot ser un remei momentani, pot aconseguir, segons geòlegs experts -que no formen part de la comissió muntada per l'Administració-, que les terres limítrofs es comencin a moure i es produeixen més forats.
El gruier del Carmel, font d'especulació de Porcioles i ara de Nadal i acòlits, es convertirà en el forat negre del Tripartit: Clos i Mayol ja han caigut de qualsevol llista futura, però sonen noms encara més sinistres per dirigir la política municipal. La lliçó important, entre d'altres, és que el divorci entre la gent i el poder és ara ja un fet inqüestionable.