dimecres, 26 de maig del 2004

La Comissió de la Dignitat valora positivament la trobada amb la ministra de Cultura

NOTA DE PREMSA DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT
Àrea de Mitjans de Comunicació del Secretariat

26 de maig de 2004
------------------------------------------------------

Carmen Calvo té voluntat de resoldre el contenciós sota el mandat del Congrés dels Diputats

Després de la reunió mantinguda aquest dimecres 26 de maig amb la ministra de Cultura, Carmen Calvo, el Secretariat de la Comissió de la Dignitat vol fer pública la següent declaració:

— La Comissió de la Dignitat valora positivament la trobada de gairebé dues hores que ha tingut lloc avui a la seu del Ministeri de Cultura espanyol amb la ministra Carmen Calvo.

— La Comissió de la Dignitat vol destacar el fet que la senyora ministra està ben informada sobre la qüestió dels anomenats Papers de Salamanca.

— Fruit d’aquesta trobada, la Comissió de la Dignitat entén que la ministra, seguint el mandat del Congrés dels Diputats del passat 18 de maig –que té un termini fixat a finals d’aquest 2004–, té voluntat política per resoldre la qüestió.

El molt honorabe Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya, que encapçalava la comitiva de la CdlD junt amb l’expresident Joan Rigol (president també de la Taula de Suport de la CdlD), li ha expressat a la ministra Carmen Calvo que ell era l’única persona viva de la delegació que “havia combatut al front amb l’exèrcit de la República contra el fexisme” i que per tant voldria que arribés el moment que “no hi hagués vencedors ni vençuts”, perquè fins ara “només hi ha vencedors: l’arxiu és l’arxiu dels vençuts i ja ha arribat l’hora que això s’acabi’.

A més de Barrera i Rigol, la delegació de la Comissió de la Dignitat ha estat formada per Ximo Puig, alcalde de Morella i vicepresident de les Corts Valencianes; Jose Luis de las Heras, professor titular d'Història Moderna de la Universitat de Salamanca; Joan Boadas, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i, per part del Secretariat de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, Josep Guia i Enric Borràs.

Acompanyava la ministra Carmen Calvo el director general del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, Rogelio Blanco Martínez.



Dibuix del ninotaire Puyal cedit a la Comissió de la Dignitat

dilluns, 24 de maig del 2004

La unitat i la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill


Adhesiu salmantí a favor de la devolució dels Papers de Salamanca

Contràriament al que opina l'alcalde Lanzarote la unitat i la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill, el que s'està qüestionant és la continuïtat indefinida d'una injustícia històrica. Entre els molts atropellaments que va cometre el règim de Franco s'inclou la confiscació per la força de tot tipus d'arxius públics i privats. D'aquesta manera, el general lliberticida es va garantir la informació necessària per a liquidar els seus oponents polítics. Per a Franco la documentació era un mitjà i no una fi. El seu objectiu era exterminar el sistema de llibertats estructurat per la Segona República i atès que la intenció de la Dictadura era acabar amb tots els partits, sindicats i col·lectius socials, mai no es va plantejar la possibilitat de retornar documents a uns propietaris als quals ni tan sols reconeixia existència legal.

La qüestió hauria d’haver-se enfocat d'una altra manera des del moment que totes les entitats polítiques, socials i institucionals tornaven a tenir vida legal. No obstant, les complexitats de la transició espanyola van obligar a ser cauts amb tot el referent a la Guerra Civil per a no provocar intervencions indesitjades d'un exèrcit que encara se sentia administrador de la victòria de Franco. Amb això hem arribat a la situació actual en la qual 65 anys després d'acabada la Guerra tenim massa coses pendents: símbols laudatoris de la dictadura en llocs públics destacadíssims, cadàvers d'afusellats mal enterrats a les cunetes, víctimes sense indemnitzar i sense reconèixer, patrimonis confiscats mai no retornats, etc. Aquests són els assumptes per als quals hem de trobar solucions raonables perquè els fantasmes de la història no envaeixin contínuament el present.

La preocupació de Julián Lanzarote pels arxius i la cultura resulta poc sincera des del moment que té l'arxiu municipal en un estat lamentable, el Museu de la Casa de Lis i el Centre d'Art tot just si poden obrir les seves portes per falta de pressupost. Realment mai no s'ha preocupat d'impulsar un debat seriós sobre l'Arxiu de la Guerra Civil perquè la població salmantina conegui a fons la problemàtica d'aquest centre arxivístic.

L'alcalde Lanzarote parla d'unitat i integritat de l'Arxiu, la qual cosa seria raonable si no fos perquè prèviament es va produir la destrucció de la unitat d'altres molts arxius públics i privats que actualment estan esperant l'aplicació del principi arxivístic invocat pel propi alcalde. En termes tècnics s'entén la unitat documental com la formada per un conjunt de documents generats per una determinada oficina productora, per exemple la Generalitat de Catalunya que els va generar en el seu moment i que avui està plenament reconeguda i facultada per a conservar-los, si és que se li retornen.

Invoca també l'alcalde de Salamanca la protecció de la UNESCO, personalment crec que l'assumpte és de naturalesa política, és un llast que ens ha deixat el franquisme i correspon als polítics solucionar-lo. Per a això han d’abandonar la seva tendència natural a la politiqueria i a l'oportunisme, han de pensar millor les coses i oferir a la societat solucions justes i viables, perquè en aquests moments no se sap quina és la postura del Partit Popular sobre la devolució dels documents als seus legítims propietaris. A Catalunya i a València diuen una cosa i a Salamanca la contrària. Cada organització territorial del PP portarà la seva pròpia postura davant la UNESCO? No sembla ridícul això? Per ventura la UNESCO ha emparat alguna vegada el segrest de documentació pública o privada?

La recollida de signatures a favor d'una suposada unitat de l'Arxiu de la Guerra Civil li vindrà molt bé a l'alcalde Lanzarote per a desgastar un PSOE salmantí que va enfocar malament el tema l'any 1995 i que ara és massa timorat i no s'atreveix a enfrontar els seus arguments als d'un PP que es presenta a si mateix com el millor defensor dels interessos locals. Discrepo dels qui consideren que els interessos de la ciutat estan dipositats a l'Arxiu del carrer Gibraltar. En aquest arxiu no hi ha ni un sol document relacionat amb Salamanca, per això difícilment podem referir-nos a ell com el nostre arxiu. El que veritablement és el nostre arxiu, el que conté la història de la ciutat, és l'Arxiu Municipal que duu anys dispers i desunit perquè mai no hem recollit signatures perquè l'Ajuntament construeixi un edifici adequat.

Sento que la unitat de l'arxiu no està amenaçada, que la devolució dels documents als seus legítims propietaris –després de digitalitzar-los– és viable, és justa, és necessària i és democràtica. Ningú no em manipularà perquè firmi escrits encaminats a enfrontar pobles units per una història de tants segles. Es parla molt del problema separatista a l'Estat Espanyol, el qual és molt relatiu en aquesta Unió Europea en la qual ens trobem. Personalment em sembla més perillosa l'actitud dels polítics separadors, els quals estan disposats a enfrontar-nos amb Catalunya o amb qui faci falta.

José Luis de les Heras
Professor Titular de la Universitat de Salamanca

divendres, 21 de maig del 2004

Atemptat contra la llibertat d'expressió i la Comissió de la Dignitat

[Canal 4 de Castella i Lleó suspèn el debat previst amb la CdlD per ordre expressa del PP]
El grup Promecal, de l’empresari Michel Méndez, està lligat al Partido Popular

Davant la notícia que el debat previst avui a Canal 4 de televisió de Castella i Lleó s’ha suspès per ordre expressa del Partido Popular, que “ha donat instruccions” perquè el programa en què havia de participar la Comissió de la Dignitat (CdlD) no es realitzés –segons ha fet saber el productor del programa, Rafael Berruguete, al portaveu de la CdlD, Toni Strubell–, el Secretariat de la Comissió de la Dignitat vol denunciar a l’opinió pública:

— el greu atemptat a la llibertat d’expressió que significa aquesta prohibició,
— la constatació –un cop més– de la manca de voluntat dels polítics castellanolleonesos, del PP i del PSOE, perquè els seus ciutadans puguin conèixer, fil per randa, la veritat sobre la qüestió dels anomenats Papers de Salamanca, és a dir, els documents catalans robats per l’exèrcit franquista per a ús repressiu i que encara són retinguts a l’Archivo General de la Guerra Civil, amb seu a Salamanca.

Canal 4 de Castella i Lleó, televisió d’àmbit privat promoguda pel grup Promecal (Promotora de Medios de Comunicación de Castilla y León), ha suspès el debat que havia previst sobre la devolució dels arxius catalans retinguts a Salamanca i en què havien de participar Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat (CdlD), Emilio Melero (secretari general del PSOE de Castella i Lleó) i Gonzalo Robles (exdirector general de Drogodependències del PP). Toni Strubell ha rebut la notícia de la suspensió mentre ja havia iniciat el viatge cap a Valladolid, on s’havia previst de fer el programa a les 18:00 h de la tarda d’avui divendres.

La Comissió de la Dignitat fa una crida a l’opinió pública i, molt especialment, als periodistes catalans perquè expressin, a través dels seus col·lectius, la seva queixa davant aquest atemptat a la llibertat d’expressió.

Barcelona, 21 de maig de 2004

Xavier Borràs
Àrea de Mitjans de Comunicació
Secretariat de la Comissió de la Dignitat

Contra els borbons i contra els imbècils


L'hereu de Franco i del franquisme, paràsit de la "democràcia" espanyola

L'intent maldestre de democratitzar l'antidemocràtica monarquia amb els anomenats matrimonis desiguals, que històricament van fer renunciar dotze hereus borbònics, serà l'inici de la fi de les monarquies europees, inclosa l'espanyola. Amb independència que l'actual hereu, de nom infaust per als catalans —tot i que ens hi caguem (Can Felip)—, es casi amb una plebea —periodista grimpaire filla de divorciats, divorciada ella mateixa i coneguda carnal d'un quants "professionals"—, el fet cert és que d'aquí a quatre dies qualsevol fill de sa mare que no tingui sang reial podria regnar els destins de l'Espanya eterna que, en boca del Borbó, mai no ha perseguit la llengua catalana.

Mantenir aquesta colla de paràsits perquè aquí ningú no va gosar trencar amb el franquisme (i així anem amb els Papers de Salamanca”) és una cosa que, tard o d'hora —seguint les tesis de Batista i Roca sobre la desintegració d'Espanya—, caurà pel seu propi pes. Però que a sobre els mitjans de comunicació (inclosos els del Tristpartit) els facin la gara-gara i ens ho haguem d'empassar tant sí com mo demostra l'alt grau d'alienació mental a què hem arribat.

Això, sí: mentrestant, al Fòrum(cul) no hi va ni Déu (que està ocupat en una entrevista amb Aznar, pel que m'han dit).

dimarts, 18 de maig del 2004

La Comissió de la Dignitat demana la interlocució al més alt nivell del Govern espanyol per resoldre la devolució dels Papers de Salamanca

L’esmena del PSOE aprovada al Congrés dels Diputats no satisfà al cent per cent les aspiracions catalanes ja que continua afirmant l’anomenada “unidad de archivo” i obvia el concepte de “devolució”.


És a dir: més del mateix (o com no trencar el tripartit i envainar-se el que sigui...).

dilluns, 17 de maig del 2004

La Comissió de la Dignitat viatja a Madrid pels Papers de Salamanca

El Secretariat agraeix la carta del Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel al president del Congrés dels Diputats

Una delegació del Secretariat de la Comissió de la Dignitat viatjarà demà a Madrid per ser present al debat i votació de les cinc proposicions no de llei presentades per partits del Principat de Catalunya i del País Valencià en què es reclama la immediata devolució de la documentació retinguda a l’Archivo General de la Guerra Civil, els anomenats Papers de Salamanca.

La comitiva catalana, amb el suport de la la carta (adjunta) que el Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, va enviar al president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín -en la qual, atenent al dret que qualsevol poble té a la recuperació de la memòria històrica, demana “que es facin els esforços necessaris per a solucionar amb justícia i sense més dilació aquest tema”-, estarà formada per Toni Strubell, Josep Guia, Elisenda Romeu, Josep Altaió, Joaquim Forn, Antoni Vives i Enric Borràs. D’altra banda, aquesta delegació estarà acompanyada d’un equip de televisió irlandès, que està fent un reportatge sobre la Comissió de la Dignitat i els Papers de Salamanca.

El Secretariat de la Comissió de la Dignitat apel·la al sentit de responsabilitat de totes les organitzacions polítiques i governamentals perquè no es defraudi la confiança expressada per milions de ciutadans. El Secretariat vol recordar, també, la recent decisió unànime de les Corts valencianes pel retorn dels arxius i demana al Partit Popular de Catalunya que segueixi l’exemple dels seus correligionaris del País Valencià.

La CdlD enten que, de fet, es debat sobre la naturalesa de la democràcia i sobre principis tan universalment reconeguts com el de la inviolabilitat de la correspondència, el dret a la propietat, etcètera.

Sense reconeixement del passat i reparació dels danys causats no hi pot haver ni perdó ni reconciliació.

divendres, 14 de maig del 2004

La ferum del fòrum amorf

S'ha complert l'auguri dels avisats: el fòrum fa figa, amb informe de mitjans inClòs i Fira de Guadalajra (Mèxic) a l'espanyola, via Maragall dixit.

dimarts, 4 de maig del 2004

Segona Declaració de la Comissió de la Dignitat

Exigint al Govern espanyol que retorni immediatament als seus legítims propietaris el patrimoni documental espoliat per l'exèrcit franquista

D'esquerra a dreta: Jordi Porta, Henry Ettinghausen, Joan Rigol, Toni Strubell, Aurora Fontoba i Josep M. Terricabras.

Ara fa dos anys que la primera Declaració de la Comissió de la Dignitat fou signada per personalitats, catedràtics i professors de més de dues-centes universitats dels cinc continents, instant les autoritats espanyoles a la devolució dels documents espoliats per l'exèrcit franquista retinguts a Salamanca i a suspendre l'Exposició “Propaganda en Guerra” com un dels actes a celebrar el 2002 durant la capitalitat cultural europea de dita ciutat.
Com a resposta a la nostra justa reclamació el Govern espanyol es refermà en la seva total negativa a retornar ni un sol document i, a més a més, exercí accions per a perpetuar l'indigne robatori, com la d'adscriure tots els fons documentals al nou i expressament creat Archivo General de la Guerra Civil. També el Govern del senyor Aznar persistí en la programació de l'exposició en els actes de Salamanca 2002, bel·ligerant actitud aquesta que hagués corprès Melina Mercouri, creadora de la idea de capitalitat europea de la Cultura; cal dir que atesa l'acció directa de la Comissió de la Dignitat la inauguració de l'exposició es retardà dues vegades i quan finalment s'obrí el 12 de novembre del 2002 els organitzadors ocultaren bona part de la documentació catalana i així no es mostrà al públic...
La nostra primera Declaració recull l'esperit de la llarga i persistent reclamació del nostre poble pel retorn de la documentació sostreta, sobretot des del moment mateix en que, formalment, retorna la democràcia a Espanya i es restableix la Generalitat de Catalunya. És llavors que autoritats de l'arxivística i de la història com Anscari Mundó i Josep Benet respectivament, fan conèixer a la societat catalana l'existència dels fons que són retinguts al dipòsit de Salamanca.
Al redòs de la Comissió de la Dignitat s'hi ha aplegat la voluntat ferma del nostre poble en recuperar allò que és seu, des de les persones, entitats, organitzacions polítiques i sindicals fins a les institucions de govern –i aquí volem significar al Parlament català i als centenars d'ajuntaments del Principat de Catalunya i del País Valencià que han votat mocions adherint-se a la primera Declaració i reclamant els documents robats--, i tot plegat s'ha traduït en un important ressò als mitjans de comunicació de casa i de l'estranger (sobretot a Europa i a Amèrica). Fou especialment significatiu que Federico Mayor Zaragoza, ex director de la Unesco, també subscrigués la Declaració, amb franca contradicció amb la ministra de Cultura espanyola d'aleshores que apel·là en més d'una ocasió i inexplicablement als postulats d'Unesco per a "justificar" la continuada confiscació dels nostres documents –és a dir, de la nostra història!-- a Salamanca. Igualment de significatiu era que la nostra Declaració anés firmada també per la baronessa Gloria Hooper, ex responsable de l'àrea de patrimoni del Consell d'Europa, per Francesco Cossiga, president emèrit d'Itàlia, per Mario Soares, ex president de Portugal, per Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya, en fi, per premis Nobel, artistes, intel·lectuals, polítics, historiadors i arxivers de prestigi internacional.
Avui, a les darreries d'abril del 2004 i després que s'hagi produït la nova majoria que detenta ara el Govern espanyol, la Comissió de la Dignitat afirma que ha arribat el moment d'un nova Declaració pública sobre el tema dels anomenats “Papers de Salamanca”. Observem amb neguit el silenci per part de l'actual Govern socialista sobre aquest tema. Si bé en el passat debat d'investidura dues de les principals forces polítiques catalanes van demanar al presidenciable un pronunciament clar i concís sobre aquesta reivindicació tan important del poble català, vam poder veure perplexos que el tema quedava del tot obviat en les respostes del candidat. Sí que ahir la ministra de l'àrea a la qual governs anteriors havien adscrit la potestat dels nostres documents s'hi ha referit, però d'una manera que ens recorda massa el ja prou conegut “cafè per a tots” i que no mostrat la voluntat de procedir a un acte justícia.
Malgrat les promeses que amb l'actual Govern espanyol se'ns havia parlat d'una "gran esperança blanca", la veritat és que encara no hem vist signes mínimament encoratjadors en aquesta qüestió vital per a la dignitat dels catalans. Més aviat tot el contrari. Hem sentit en veu d'un ministre que els drets col·lectius i històrics han de ser arraconats per primar els individuals. Tampoc no ens ha servit de cap alleujament el fet de saber que Alfonso Guerra hagi anunciat que en tot cas reclamarà els papers que el PSOE té a Salamanca si és que "los catalanes obtienen los suyos". Aquesta mena d'arguments, dignes de l'Ortega y Gasset més recargolat i poc edificant, només poden servir per allunyar el conflicte de l'àrea de la ciència i llençar-lo en braços del terreny de l'enfrontament i el no-diàleg que són el càncer de les societats avançades i lliures. Recordem que la demanda del retorn dels documents espoliats quedava recollida en els programes electorals de tots menys un els partits polítics parlamentaris catalans: és a dir, CiU, PSC, ERC i ICV, essent un dels pocs temes que més unanimitats i suports ha concitat dins de la societat civil catalana i de la seva classe política. Assenyalarem que les forces polítiques que defensen la nostra reclamació representen el 88% dels sufragis a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Considerem que el Govern espanyol --i sobretot el Partit Socialista Obrer Espanyol-- té un deute amb el poble català pel que fa als papers de Salamanca. Tres dels quatre ministres de cultura que van tenir els governs de Felipe González es van posar a favor del retorn en el seu dia. El dia 6 de maig de 1995 l'ex ministre de cultura Jorge Semprún va dir que els qui defensaven el no-retorn dels papers a Catalunya s'havien de reunir a la Plaza de Oriente de Madrid en lloc de a la Plaça Major de Salamanca. Pocs mesos després que Semprún hagués fet aquella declaració, la ministra Carme Alborch va defensar el retorn dels papers, actitud que també va mantenir Jordi Solé Tura, sense, però, que la fluixesa de genolls electoralista deixés centrar la mà a l'hora de la firma de l'acord governamental (març del 1995). Pensem que les circumstàncies polítiques actuals no sols permeten sinó que exigeixen un urgent acompliment de la promesa de retorn dels documents dipositats a Salamanca i el seu lliurament als governs del Principat de Catalunya i del País Valencià. Concretament la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva sobre el patrimoni històric des de l'any 1934 i ja fa vint-i-quatre anys que la va recuperar...
El no acompliment de la promesa i un renovat període d'obviament del problema pensem que seria especialment greu perquè significaria la continuïtat de l'obscurantisme i un nou afront per a totes aquelles persones i institucions que reclamem una superació de les ferides que encara s'arrosseguen del franquisme. En aquest sentit valorem especialment les declaracions del senyor Antonio González, director de dipòsit documental de Salamanca els anys 1986 a 1994 i membre d'Arxivers sense Fronteres, pronunciades a Valladolid el 30 de març passat. González hi va insistir, textualment, en "el dret legítim" d'institucions i particulars de Catalunya a recuperar tots els seus documents espoliats i que són en aquest fons documental. "Sóc conscient" va dir "que un principi democràtic elemental és que tot el que fou incautat manu militari i com a lliçó que atemptava contra els drets humans pugui reclamar-se avui" afegint que calia "reconèixer que els documents pertanyen a la Generalitat de Catalunya". El Govern socialista de Madrid n'hauria de prendre bona nota en aquests moments de gestos i bonhomia fàcils.
Doncs bé, la Comissió de la Dignitat no voldria pensar que els inquietants silencis i els alarmants senyals al·ludits en paràgrafs anteriors siguin el presagi de la voluntat del Govern espanyol de no donar satisfacció al poble català i a llurs institucions en aquesta vital reivindicació. El Govern socialista té una immillorable ocasió per subvertir i desmuntar les antidemocràtiques i filofranquistes posicions que caracteritzaven el Govern del Partit Popular que l'ha precedit. No esperem menys d'un Govern que ha estat possible en gran mesura gràcies als vots de molts catalans. Tampoc esperem menys d'un Govern presidit pel nét d'un represaliat de la dictadura feixista, el qual, n'estem segurs, no hagués volgut que un crim franquista fos obviat o beneït per un seu nét.
Per tant, la Comissió de la Dignitat i en nom de la ciutadania que ens dóna suport, ens adrecem a l'actual Govern espanyol i apel·lem al sentit de responsabilitat, de justícia històrica i de fair play democràtic que darrerament han evocat dirigents del partit que el sosté, amb la següent demanda:

Exigim al Govern espanyol que es pronunciï de forma clara sobre la devolució dels documents espoliats pels franquistes i retinguts a l'Archivo General de la Guerra Civil, i emplacem al senyor José Luis Rodríguez Zapatero a donar resposta immediata a la demanda del poble català per la justa, ràpida i eficaç restitució del seu patrimoni documental segrestat encara a Salamanca.