dilluns, 16 de febrer de 2004

A propòsit de Bracons: si xiulen és que l'ase no vol beure




Aquest diumenge passat (04022004), quatre mil catalans, de debò, es van manifestar per reclamar novament in situ l'aturada defintiva de l'eix Vic-Olot i el túnel de Bracons. (Trobareu àmplia informació d'aquest afer, lliure i contrastada, al portal Osona.com.)

El que ha destacat més en aquesta enèsima ocasió, en la protesta insubornable de Salvem les Valls, ha estat l'escridassada i els xiulets que van haver d'escoltar els representants del leninisme productivista pintat de verd i de l'ara anomenat -gràcies a sant Carod-Rovira- independentisme no nacionalista (sic!), és a dir, ICV i ERC.

La prova del cotó del Govern migpartit, de què parlàvem fa uns dies -pel que significava per al primigeni trio de la benzina una altra pregària desatesa de la societat civil que els ha votats-, s'ha convertit ara en malfiança i mala llet no només de Salvem les Valls i dels ecologistes catalans, aquests sí de debò, sinó en un clam social d'un poble que el mateix dia tornava a dir No a la guerra arreu del territori: és, precisament, el model de societat que comporta el túnel de Bracons -especulació del sòl, productivisme insostenible, guany econòmic per damunt de qualsevol altra consideració- el que, indefectiblement, ens mena a qualssevol guerres.

Que als obtusos i als sectaris, que ara manen pertot, els comenci a caure la carota (que ve de carot) -basada en el guany personal i grupuscular- i siguin escridassats i xiulats és, de fet, un bon senyal de salut política i que no tot està irremeiablement perdut. Caldrà, potser, que les ments pensants i lliures que encara queden al país, allunyades de la partitocràcia i de l'establishment oficiós i oficial, comencin a configurar i a promoure alternatives reals de contrapoder per tendir al decreixement sostenible.

Com s'ho faran, tanmateix, els migpartits quan pretenguin fer-nos creure, per exemple, que aturaran les nuclears, si no han estat capaços de fer valdre el que van prometre quant a Bracons? Quin futur espera a comarques com Osona i la Garrotxa si s'obre definitivament la veda -arterament introduïda i auspiciada per les respectives diputacions– als "parcs temàtics" mentre s'obliga llurs veritables ciutadans a esdevenir una reserva d'indis provinciana, com s'encarrega de recordar-nos TV3 ara sí i ara també amb el vomitiu anunci de Leche Pascual?

I d'un Pascual a un altre (Pasqual): ja podem anar xiulant, si l'ase no vol beure.



(Fotografies, © 2003, Montserrat Escayola)