"El periodisme d'avui és la tova d'un nen que s'ha fet caca"?

M'ho pregunto: és una tova, el periodisme d'avui?

Salvador Sostres, aquest enfant terrible del columnisme català -principalment a l'Avui i al portal e-noticies-, que tan aviat sembla que escriu els seus articles sota l'efecte d'alguna greu drogaaddicció o que és la seva botiguera àvia, la de Semon, qui paga els mitjans perquè l'hi deixen un espai al seu mimat nét, ha dit en un article que el periodisme que es practica avui "és la tova d'un nen que s'ha fet caca. És un periodisme que s'arrossega i que l'únic propòsit que té és poder-se seguir arrossegant per mil o dos mil euros mensuals. No es pot escriure amb el boli en una mà i la hipoteca a l'altra. Si el que vols són diners per arribar a final de mes hi ha oficis molt respectables que mai no et posaran en cap conflicte. Escriure és per a valents: no cal destrossar ningú per ser un bon escriptor, però has de tenir la llibertat per poder-ho fer si cal. Jugar a calcular, o a escalar, genera aquesta prosa sense esperança, sense el desig d'un món millor. Aquesta prosa rendida com un malalt que no vol lluitar".

No fa gaires dies, en aquest mateix bloc, escrivia jo mateix que, davant la manca de resposta del periodisme català als atacs que sofreix per totes bandes, havia "arribat a la sospita que majoritàriament ningú no vol deixar de sortir a la foto (llegeixi's menjadora, modus vivendi, plat de llenties…) perquè no se sap mai què passaria si aquell a qui poses en el teu punt de mira periodístic serà -ell o els qui li donen suport- qui un dia no gaire llunyà et farà la foto".

Suara, alguns comitès professionals i d'empreses públiques de periodistes de Catalunya (RNE, Catalunya Ràdio, ComRàdio, TVC, TVE i BTV) han fet saber en un comunicat que "rebutgen els blocs electorals minutats i ordenats des dels partits polítics" en llurs serveis informatius durant les campanyes electorals. D'entrada, aquests periodistes es defineixen com "els periodistes dels mitjans públics de Catalunya". Són catalans, aquests periodistes? Per què eviten de dir-se'n? O és que hi ha mercenaris als mitjans públics catalans? O és que s'han ajuntat amb mitjans públics que no són catalans, com ara RNE i TVE, que són mitjans públics del regne (d'Espanya, s'entén)?

Tanmateix, el document no té pèrdua, ni tan sols en el seu inici quan afirma que "fa més de vint anys que es va donar per acabada la transició política". És a dir, que aquests periodistes creuen de veres que vivim en una democràcia. Doncs, sí que estan mal informats! Encara hi tornen, quan manifesten que rebutgen "aquesta pràctica, impròpia d’una democràcia consolidada". Una democràcia consolidada! D'on ho han tret, això? És que als mitjans públics on treballen aquests periodistes hi ha un manual que diu que una democràcia consolidada és aquella que permet els ciutadans anar a votar cada quatre anys? On irem a parar!

En aquest comunicat "els periodistes dels mitjans públics de Catalunya" parlen tota l'estona dels partits polítics. Per què no els esmenten amb noms i cognoms o, si més no, hi afegeixen "que remenen les cireres" o "que ens (des)col·loquen on som"? Perquè, també s'ha de dir que, la resta de partits que concorren a les eleccions i que no tenen representació -un gavadal, d'altra banda- són descartats, d'entrada i de sortida, per la majoria d'aquests "periodistes de Catalunya". Tenen por de dir les coses pel seu nom, com sembla?

"Els polítics no han d’intervenir en decisions professionals", diuen aquests periodistes. Aleshores per què hi ha polítics –alguns d'ells periodistes, per cert- en els consells d'administració dels mitjans públics? Per què no ho denuncien, amb noms i cognoms?

Molt ens temem que aquests "periodistes de Catalunya" es deuen creure, amb llurs suposades bones intencions, que els ciutadans som uns ingenus i que és com per casualitat que aquest seu plany es produeix tot just ara, en què s'han de produir les eleccions al Parlament regional. Si tan preocupats hi estan, els ofereixo una solució ideal: abans de donar pas a cada un dels anomenats "blocs electorals" (propaganda gratuïta, de fet) que els toqui de cobrir cada dia i en cada servei informatiu, expressin (davant la càmera, el micròfon o a l'entradeta escrita) la seva queixa i manifestin que les informacions que estan a punt d'oferir-los estant del tot manipulades pels responsables dels partits polítics de què es veuen obligats a "informar".

Mentrestant -i per no haver de perdre més el temps amb aquests "periodistes de Catalunya"- us oferim dues novetats importants del periodisme català (ara sí!): d'una banda, l'aparició d'un portal professional, dirigit per Miquel Darnés, sinopsi.info, que ofereix reportatges, entrevistes i fotos de producció pròpia als mitjans de comunicació des d'una òptica nacional -li augurem llarga i profitosa vida-; de l'altra, la possibilitat que ens ofereix Contrastant de poder rellegir bastants dels articles escrits a El Temps per l'enyorat Ramon Barnils a la recent creada Hemeroteca Ramon Barnils. Dues importants novetats que conformen una altra realitat del periodisme català, allunyada, si més no, d'intoxicacions i alarits, com els que s'ha hagut de suportar en aquest país després de la malaurada mort de Manuel Vázquez Montalbán, "un periodista de Catalunya".