dilluns, 1 de setembre de 2003

La joventut catalana i el complex dels vençuts

De bona font hem sabut que alguns dels afectats pels anomenats papers de Salamanca, és a dir, hereus d'aquells als quals se'ls va confiscar documents personals que van servir per a la ferotge repressió de la Dictadura feixista de Franco, no acaben de fer el pas -recomanat per la constant i pacient Comissió de la Dignitat- cabdal per a la recuperació d'aquest patrimoni: la presentació de cada cas als jutjats pertinents. Sembla que el problema no prové d'una desconfiança en la justícia, perquè els experts auguren sentències favorables a aquest retorn documental -es tracta d'un pur i simple robatori de papers personals que es mantenen segrestats des de fa 65 anys-, de la mateixa manera que veuen potser més difícil la reclamació institucional (d'entitats, ajuntaments, partits, organitzacions i sindicats), tret que es faci en bloc i alhora.

Hi ha una altra curiositat prou inquietant en aquest afer: els únics hereus que han tirat endavant sense dubtar-ne la demanda judicial són els de Francesc Cambó (capitost de la Lliga i representant de la dreta rància que es va aliar amb Franco), ja que encara hi ha documents d'aquest polític a l'Archivo de la Guerra Civil de Salamanca. La resta de familiars dels espoliats, curiosament -o no-, són, pel cap baix, catalanistes i d'esquerres.

En el moment de la veritat, doncs, després de fer el ploricó, de queixar-se arreu i per tots els mitjans, durant anys i panys -i ara, amb el suport incondicional de la Comissió de la Dignitat-, que cal retornar-los allò que és seu, els afectats no fan el pas endavant definitiu: vacil·len, addueixen que potser es faran notar massa…, tot d'excuses -humanes, certament- que revelen el complex dels vençuts, que tant de mal ha fet i fa als catalans d'ençà la negra nit de la Dictadura.

Per contra, i a tall d'exemple esperançat de com hi ha un jovent totalment desacomplexat, tenim el cas d'una jove d'un institut de batxillerat de Palamós que se n'ha anat a Salamanca a fer la tesina de fi de curs sobre els controvertits Papers. Aquesta jove representa, com molts d'altres que treballen per a la nació futura, un tall generacional necessari, allunyat dels planys victimistes i, igualment, dels crits estèrils que ja no escolta ningú.

L'efecte de qualsevol acció per a la causa de la nostra sobirania només ens pot ser útil si es porta a terme des de la rauxa que comporta el seny del coratge i de la sostenibilitat: és a dir, no despendre més recursos dels que som capaços de generar per a les pròximes generacions. La jove de Palamós és un exemple a seguir.

De qualsevol manera, aquesta batalla jurídica necessita tots els suports, sobretot els econòmics. La Comissió de la Dignitat valora positivament qualsevol aportació al compte: 2100 3936 35 0100089647.