Hem fet vacances amb la família -quin privilegi!- per aquest nostre país, just quan als entorns de la serralada prelitoral cremaven persones i boscos de manera irreversible. De primer, uns dies a la Vall d'en Bas, tot just abans que n'acabin de destrossar una part amb l'insostenible túnel de Bracons (o era de Cabrons? -perdoneu la dislèxia), que abocarà Joanetes i tota la plana de Les Preses -amunt i avall- a la desfície dels polígons industrials, les urbanitzacions camuflades de segones residències d'aspecte rústic amb barbacoa inclosa o els camps de golf regats amb purins de marca. De fet, l'eix transversal que travessa el Principat de Calaf a Girona excel·leix per haver esdevingut "l'eix de la merda" dels milions de porcs que hi circulen. I parlo dels porcs que es converteixen en mandonguilles, no pas dels altres, que també n'hi ha un gavadal.
Per mostra, un exemple, quan tot just arribats -en una altra etapa del gaudi vacancer- al Pla de Boet, un dels punts per on alguns amants de les muntanyes s'enfilen cap a la Pica d'Estats, ens vam trobar, a tocar de l'aparcador obligat, amb un munt d'escombraries llençades a terra sota el rètol d'un indicador de camins. No menys esperpèntic que veure senyores vestides de diumenge i calçades amb sabatetes d'agulla preguntar a un guia, a l'aparcador de passat Espot, si faltava molt per arribar al llac de Sant Maurici!
Tot plegat semblaria un munt d'anècdotes més o menys col·lecionables si no fos que, junt amb d'altres detalls, conforma un model de "turisme" que aboca el país a la barbàrie del carpe diem mal entès o, el que és el mateix, a la insostenibilitat ecològica global i multimèdia. El fast food turístic s'assembla sospitosament al coit ràpid, que mai no satisfà del tot i sempre reclama repeticions, com passa amb l'addicció a les drogues.
Una part del país es crema, però l'altra, la que sobreviu al territori, que malda per conservar i promoure tota una altra realitat, està molt cremada: n'estan farts que uns quants, ben col·locats en el poder polític, facin i desfacin aquest model, fonamentat quasi exclusivament en el guany fàcil i ràpid. Que els ho preguntin als alts càrrecs del Consell Comarcal del Pallars Sobirà o als alcaldes de Llavorsí, Ribera de Cardós o Tavascan, per citar només alguns exemples que alguns mitjans de comunicació -com l'irredempt El Triangle- han citat a bastament; però que els ho preguntin, també, als usuaris, responsables últims de la tifa turística nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada