Sense papers i apàtrides

L’afer dels papers de Salamanca torna enguany a ser a la palestra de l’actualitat gràcies a un grup de catalans que, sota l’empara de la recent creada Comissió de la Dignitat (Dignitat), pretén mobilitzar la societat civil per aconseguir allò que ni els polítics ni els seus partits no han estat capaços de fer durant més de 25 anys de transfranquisme: retornar als seus legítims propietaris els arxius i documents espoliats per l’exèrcit espanyol durant la guerra d’agressió contra Catalunya.

Recentment, tant el president Pujol com el lehendakari Ibarretxe (amb ocasió del lliurament dels arxius republicans a la Generalitat de Catalunya, que han servat durant tots aquests anys el Govern d’Euskadi) han insistit en aquest retorn, que no només és de dret, segons l’acord del Consell de Ministres del Govern espanyol (15 de març de 1995) que decideix el retorn dels fons a Catalunya, sinó que clama contra qualsevol política arxivíxtica coherent: el Consell Internacional d’Arxius, adscrit a la UNESCO, s’ha manifestat repetidament pel que fa al dret dels legítims propietaris a exigir la restitució de la documentació objecte d’espoli o sostracció per motiu de conflicte bèl.lic (Resolució 46/10 de l’Assemblea General de l’ONU, 1991).

Mentrestant, assistim gairebé sense reaccionar-hi, al robatori econòmic, cultural i social de l’actual Govern espanyol i els seus satèl·lits amb la connivència de la majoria de mitjans de comunicació que es fan al nostre país, inclosa TV3, que –tret de vàlides excepcions– es desviu per fer la gara-gara als qui ens escuren les butxaques i ens tracten d’intolerants per reclamar el dret fonamental de qualsevol poble a ser lliure o mostren la fal·làcia del mestissatge i el bilingüisme en un Barri d’una ciutat catalana que sembla un gueto andalús. De fet, no cal anar a Madrid per reclamar: tenim els okupes a casa i pagats amb els nostres impostos.

Ara, doncs, els catalans conscients potser haurem d’anar a fer cua al Govern civil perquè ni tenim papers ni tenim pàtria: la que ens proposen fa un tuf tan feixistoide que no és apta per a éssers humans.

Ens queda, això sí, la dignitat de proclamar al món que ens han de tornar el que és nostre i la no menys digna tasca de fer-ho en mitjans com Transversal.

Publicat a Transversal (03/03/2002)