dimarts, 1 d’abril de 2003

El tema de Monzó i la genuflexió lingüística

El 19 de novembre de l’any passat (2002), el polipoeta paraparèmic Carles H. Mor publicava una carta al diari Avui en què expressava la seva perplexitat pel fet que l’escriptor Quim Monzó, en un article a La Vanguardia, gosés blasmar la genuflexió lingüística de molts catalans i que ho fes en castellà i en un diari espanyol. H. Mor es preguntava com se n’havia de dir, de l’actitud de Monzó, de publicar en castellà, “practicada per alguns escriptors catalans que canvien d'idioma com qui es canvia la samarreta”.

Tot just aquests dies Monzó ha publicat un llibre en espanyol, El tema del tema, que ell mateix –segons afirma Taïs Dalmau en una entrevista a Monzó publicada al portal e-notícies– s’ha encarregat de traduir al català per a Quaderns Crema. Sembla que la raó per traduir el llibre al català és purament per a la diversió personal i el possible augment dels ingressos econòmics de l’autor, ja que en l’esmentada entrevista afirma que “serà divertit veure en el territori català quin es vendrà més (…) Simplement creia que era absurd no aprofitar l'ocasió i treure'l també en castellà” (sic). Tot plegat faria molta gràcia si no fos que el llibre original es basa en articles escrits directament en castellà i que, per tant, l’edició en català és una mera traducció per als habitants de la tribu –o gueto, segons l’autoritat competent– que, potser, no tenen costum de llegir habitualment La Vanguardia. La qüestió que plantejava Carles H. Mor encara és oberta, ara amb més arguments. N’enraonem, doncs, o continuem amagant l’ou?

Publicat a Osona.com (01/04/2003).