La corrupció barcelonina

L'Ajuntament de la capital de Catalunya és un pou de merda. Ara mateix ja hi sura tant que no hi ha manera de tapar-la o colgar-la en algun altre forat. Sigui a Ciutat Vella, a Gràcia o a Nou Barris; sigui al més alt nivell en les tinences d'alcaldia, a la policia municipal o a l'alçada del més estúpid i prepotent dels funcionaris de la seu d'un districte, la corruptela estén la seva putrefacció del sistema en la mateixa mesura que els qui ostenten el poder municipal fan veure que no saben/no contesten i van tirant de la veta d'uns sous d'escàndol.

Les amenaces físiques i el maltracte psíquic a funcionaris rectes o ciutadans indignats, les factures falses o inexistents, la connivència amb especuladors d'arreu, els contractes pactats a priori, els subrepticis sobres passats de mà en mà, el descontrol de les màfies, la concessió de llicències de taxi a determinats grups ètnics, els informes milionaris per subvenir amics, coneguts i saludats…, són algunes de les mostres del gran xiringuito que més de 30 anys al poder han produït al cap i casal.

 Evidentment, tothom és molt assenyat i els mateixos polítics manifesten que això no afecta tots els càrrecs, és clar (fins que alguns hi accedeixen). Exemple: fa uns anys, els consellers dels districtes no rebien cap remuneració, però ara cobren 900 euros mensuals i el portaveu de cada partit en rep 2.000 per 20 hores mensuals de dedicació, és a dir, 24.000 euros anuals per vint hores (no avaluables de cap manera) de feina!

 Aquest "xollo" -que em perdonin, però algú ho havia de dir- ja és, en si mateix, un sistema de corrupció, encara que compti amb el beneplàcit democràtic dels qui l'han acordat. Que els ho diguin, per exemple, a tots els jubilats i pensionistes que no cobren ni de lluny els 900 euros dels pobres i simples consellers del seu barri després d'haver-se esllomat tota la vida durant més de vuit hores diàries per quatre rals.

Cal que, els qui, ben aviat hagin de regir de cap i de nou la cosa pública de la nostra capital nacional, atallin d'arrel qualsevol ombra de corrupció i comencin per, posem per cas, portar tota la merda al seu lloc natural: la claveguera, des d'on -Justícia mana!- sigui depurada i, finalment, desaparegui.