dilluns, 7 de desembre de 2009

Solé Turá: un espanyolista de raça

[Benedicció uribi et orbe d'un exmaoista a un altre exmaoista.]

Sembla que la gent, especialment els periodistes i els opinadors —inclosa la trepa aquesta de tertulians saltataulells que pul·lulen arreu (com els maleïts informes)—, no tenen memòria o, més ben dit, ens volen fer desmemoriats. El recent traspàs de Solé Turá (sempre li van pronunciar el nom així, no fos cas que semblés català) ha estat motiu de grans panegírics sobre aquest «lluitador», un dels pares de la Constitución espanyola, la mateixa que ens atenalla, lligada i ben lligada, des de la mort del dictador.

Però les paraules i les coses no desapareixen per molt que hom vulgui. Solé Tura, aferrissat comunista de jovenet, membre destacat del PCE i del PSUC, va ser un dels fundadors a mitjan anys setanta de l'Organización Comunista de España (Bandera Roja) i, quan el comunisme ja no venia ni castanyes, va entrar al PSOE, fins arribar a ser nomenat ministre espanyol de Cultura, per a més glòria de Madrid, on va abocar diners a cabassos (Biblioteca Nacional, Reina Sofia, Thyssen-Bornemisza…) mentre a Catalunya no hi havia un ral, perquè se'ls gastaven en la misèria mental dels jocs olímpics (amb «garzonada inclosa»).

És a dir, amb a penes trenta anys de trajecte va passar del comunisme estalinista al felipisme del GAL, passant pel maoisme m-l, mentre estudiava a l'École d'Hautes Études de París i es doctorava en Dret amb Jiménez de Parga com a mentor. Collons de lluitador!

Que va fer Jordi Solé Tura per Catalunya? Una gran cosa en forma de llibre per negar el nostre dret a la independència: Catalanisme i revolució burgesa (Ed. 62, 1967), que encara avui és llibre de capçalera de tants botiflers expsuquers, extrostkistes, exmaoistes i espayolistes varis.

El Govern actual li ha ofert la capella ardent de la Generalitat, encara que en desconec el motiu. El seu fill, autor d'un necorfílic documental, va fent el ploricó aquests dies per ràdios i televisions d'arreu playent-se de les absències al funeral del seu pare. A qui esperava?

El nostre poble està, ara, per altres coses realment d'interès, com ara les consultes del 13-D. I que duri!

1 comentari:

Anònim ha dit...

TENS RAO EN QUASI TOT.PERO....DELS MORTS VAL MES SER DISCRET. JO SI NO HAN PUC PARLAR BE,DAVANT UN DIFUNT CALLO. ES LA MEVA OPONIO ESCLAR.....
JUGANT AMB BCN.