dimarts, 24 de març de 2009

Ricard Salvat ha mort



[La vetlla serà aquest diemcres 25 de març al tanatori de les Corts (sala 16), de les 13:30 h a les 21:00. La cerimònia de comiat, al mateix tanatori, es farà el dijous 26 de març a les 11:30 h.]

Em dol a l'ànima d'haver-vos de comunicar el traspàs, avui 24 de març de 2009, del meu amic de l'ànima, en Ricard Salvat, que m'ha estat mestre, com també ho fou mon pare, Enric Borràs Cubells, en aquesta vida (i que va morir avui, també, fa 24 anys). D'homes íntegres com en Salvat ja en queden ben pocs: emprenedor, generós, exigent, amb una idea molt clara de quin i com havia de ser el nostre teatre nacional (per això, des de la seva existència, el Teatre Nacional que ens toca de patir ha fet veure que no existia, igual com l'actuial Govern, que ni tan sols ha ofert un indret adient perquè el poble català pugui expressar-li el seu condol com es mereix.)

En Ricard Salvat i Ferré ha estat fundador, president i director de l'AIET i de la revista d'Assaig de Teatre: doctor en Filosofia, catedràtic emèrit d'Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor i director teatral universal. Ha estat fundador de l'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1960) i de l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat (1975) i i ha dirigit el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986) i el Festival Internacional de Teatre de Tortosa EntreCultures (2004-2006). Ha rebut —entre d'altres guardons— el premi Joanot Martorell de novel·la (1959), la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Teatre (1999), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2003), el Premi Arlequí (2008) i la Butaca d'Honor (2008). 

Ha mort un amic, un home íntegre i un català universal.

Algunes dades d'interès biogràfic



Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 17 d'agost de 1934)

Director teatral i escriptor. Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia (1973). El 1956 fundà a Barcelona, amb Miquel Porter, el Teatre Viu. Es traslladà a Alemanya, on cursà ciències teatrals, sociologia i filosofia, i el 1959, de retorn, ingressà a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i hi dirigí Tu i l'hipòcrita, de Maria Aurèlia Capmany, i Ball robat, de Joan Oliver (Pere IV). El 1959 va rebre el premi Joanot Martorell de novel·la per Animals destructors de lleis (Xaloc, Mèxic, 1961; Meteora, Barcelona, 2009). El 1960 fundà, amb Capmany, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que dirigí fins a la seva extinció, el 1975: hi aplicà les ensenyances del teatre èpic i la influència de l'Escola fou decisiva en el desenvolupament del teatre català; alhora, posà en escena Ronda de mort a Sinera (1965, 2002), sobre textos de Salvador Espriu. Dirigí diversos muntatges durant dues temporades al Teatre Romea (L'auca del senyor Esteve, La bona persona de Sezuan, Primera història d'Ester, etc). Nomenat director del Teatro Nacional, del Ministerio de Información y Turismo (1970), a Barcelona, no aconseguí de redreçar-ne la trajectòria i dimití. Dirigí l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat (1975-78) i el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1978-86), i ha estat l'impulsor i director de la primera edició del Festival Internacional Entre Cultures de Tortosa (2004). Posteriorment, ha dirigit, entre altres obres, l'òpera Tannhäuser al Liceu (1987), The Taming of the Shrew, de W.Shakespeare (1990), Az ember trajédiája, d'I.Madách ('La tragèdia de l'home', 1994-95) i Okupes al Museu del Prado, d'A.Miralles (2000). Com a escriptor hom li deu, entre d'altres, Mort d'home (1961), Salvat-Papasseit i la seva època (1981), i els assaigs El teatre contemporani (1966), Els meus muntatges teatrals (1971), Escrits per al teatre (1990) i Quan el temps es fa espai. La professió de mirar (1999). Ha estat fundador i president de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) i director de la revista Assaig de Teatre (1994-2009), ha estat guardonat entre d'altres, amb la Creu de Sant Jordi (1996), el premi Agrupació Dramàtica de Barcelona (1998), el Premi Nacional de Teatre (1999), la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2003), el premi Arlequí (2008) i la Butaca d'Honor (2008).

3 comentaris:

Criticartt ha dit...

A mi també em sap molt de greu la mort de Ricard Salvat. Va ser el meu profe a la uni i el meu "jefe" a "Okupes al museu del Prado". El trobarem a faltar molt.

Carme Canet ha dit...

"Primer, carme, restablir la dignitat" és la frase que em va dir en Ricard en un moment de la meva vida amb què vaig patir una injustícia i ell col·laborava en el meu programa de ràdio. Li vaig fer cas, em va obrir els ulls, i, com ell ha fet tantes vegades en la seva vida, no em vaig deixar vèncer i vaig lluitar. Gràcies Ricard, per donar-me lletra de savi.

nino ha dit...

Mai oblidaré les seves classes l'any 2002 i el genial que era quedar-se després a xerrar amb ell de les nostres terres de l'Ebre. Cap homenatge serà prou per a aquesta gran persona. DEP Ricard