A Catalunya no hi ha llibertat (una jornada particular a Vic)

Anar a Vic sempre és un plaer; de fet, és com la meva tercera pàtria (la primera és casa meva, el meu barri [Gràcia], i la segona, Gandesa, a la Terra Alta, el meu casal patern]. El motiu del viatge d'avui —acompanyat de mon germà, l'editor Enric Borràs— era respondre a la crida de la Jornada de Periodisme Digital del Grup Nació Digital.

Un gruix important de la societat vigatana, amb l'alcalde Josep-Maria Vila d'Abadal al capdavant —que ha fet els honors d'inaugurar la Jornada—, hi ha assistit, inclosa una nodrida representació de periodistes nostrats, per escoltar les bones lliçons de Lluís Foix (La Vanguardia); Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies; Carlos Scolari, de la Universitat de Vic; Jordi Font, director comercial del Grup Nació Digital, i Núria Coma, experta en Telemàtica aplicada a l'Educació.

S'hi han dit coses d'un cert gruix, amb delicadesa i bona educació. Voldria destacar dues intervencions, especialment. La de Lluís Foix, de primer, i, la de Núria Coma, de segon.

Foix, que deu ser dels pocs periodistes de la seva generació (a punt de "jubilar-se") que ha entès bastant bé de què va això d'Internet ha dit que la xarxa és una revolució l'abast de la qual encara desconeixem: canvi del paradigma espai-temps; pèrdua del monopoli del "periodista" i socialització.

De la mateixa manera que ha afirmat que Internet és un reflex més viu i real de les nostres societats, ha manifestat amb vehemència que a Catalunya hi tenim un gran problema amb la llibertat... «Vivim en uns clixés que ningú no qüestiona», ha afirmat el veterà periodista. Ha posat, com a exemple d'aquesta situació —en què «ningú no diu res»—, l'enrenou creat per l'afer del transvasament del Segre i el reconeixement per part del conseller Baltasar que s'havia acordat amb tripartit i el Govern espanyol un pacte de silenci. Tot plegat, «és un conseqüència del "miratge" gens clar entre els poders polítics, mediàtics, financers i judicials» que es viu al país. «La llibertat està erosionada, a Catalunya», ha sentenciat.

Davant d'aquest panorama, per a Foix Internet és una garantia de llibertat, una escletxa davant els media tradicionals, un mitjà, també de negoci que de mica en mica s'adapta a les noves realitats del mercat, perquè cada cop serà més de la gent. Mentre les classes dirigents encara llegeixen els diaris de paper, «a les 11 del matí aquests mitjans, per a algú que vulgui estar informat, ja no existeixen». La realitat d'Internet va, segons Foix, per sota —com una capa freàtica— mentre les classes dirigents no s'adonen del que passa.

Foix ha augurat, davant la precarietat dels sous migrats que es barallen en el món digital, una revolució social, i ha anat més enllà: «Sobreviuran els que expliquin les coses amb criteri, amb excel·lència», i ha defensat el paper del periodista culte, llegit, davant l'allau de mediocritats que surten de les facultats de periodisme i que l'únic que pretenen és acabar, si fa no fa, de funcionaris o de presentadors de qualsevol rucada. En aquest sentit, ha introduït el concepte del «pensament ràpid», una malaltia que afecta la societat occidental i el valor de la paraula.

A la taula rodona hi han intervingut, a més de Foix i Jordi Font —que ha fet les presentacions—, Carlos Scolari (Universitat de Vic) —que ha presentat un panorama analític de prou interès sobre la crisi agrària argentina i el paper que hi han jugat i hi juguen els blocs—, Saül Gordillo, de l'Agència Catalana de Notícies —amb una intervenció que gosari titllar dun pèl tímida— i, Núria Coma, que des de l'àmbit de la mestra de primera línia, ha afirmat que per als únics que són noves les tecnologies de la informació (TIC) és per a nosaltres, »perquè els infants i els joves ja les han assumit absolutament i hi han nascut».

Coma ha explicat, des de l'experiència de la xarxa telemàtica educativa, que tot i les mancances amb què es troben la majoria d'escoles del país —mancades de recursos (situació incomparable amb indrets com Extremadura, per exemple, on cada alumne té un ordinador de darrera generació)—, Internet és una eina fabulosa, per als infant evidentment, però, també, cada vegada més, per als propis ensenyants. L'allunyament dels feixucs i inadequats llibres de text a canvi de la vivesa dinàmica d'Internet pot ser un punt d'inflexió per a millorar en l'educació de les noves generacions.

Una jornada, aquesta, que cal agrair al Grup ND (just avui que han patit un greu problema als seus servidors), tant pel fet d'haver-nos fet moure de la capital, com per la constatació que, malgrat tot, encara hi espais de llibertat on el poder no hi arriba.

Com a cloenda brillant d'aquesta diada, uns pocs privilegiats ens hem pogut aplegar en un dinar, correcte i equilibrat, al restaurant del Casino de Vic —molt recomanable, per cert (fins i tot s'hi permet el luxe de fumar!)—, on més que fer allò tan suat d'«arreglar el país», hem fet, no sense melangia, un repàs a certs fets històrics de què, tot just suara, n'observem les conseqüències polítiques, socials i econòmiques