diumenge, 16 de març de 2008

El Tibet: una metàfora de les nostres llibertats?

Última hora

Atenent diverses i nombroses peticions dels amics i simpatitzants de la causa del poble tibetà, la Fundació Casa del Tibet, després de la cerimònia anunciada per aquesta tarda de diuemenge 17 de març a les 18:00 h, encapçalarà una marxa pacífica des de la seva seu (Rosselló, 181, Barcelona) fins a la plaça Universitat. La sortida està prevista a les 19:30 h i l'acte es clourà amb una vetlla per la pau.



L'eslògan dels Jocs olímpics de Pequín, «un sol món, un sol somni», sona buit. Tant com les promeses fetes pel règim xinès al Comitè olímpic sobre la instauració d’un Estat de dret que respecta les llibertats individuals.

La dissort que pateix el grapat de monjos tibetans desafiant amb coratge la Xina, que fa cinquanta anys que ocupa la seva pàtria, destrueix la seva cultura i esborra la seva religió, és exemplar del que seran els JO de Pequín. Igual com les detencions quotidianes de periodistes, internautes o defensors dels drets de l’home.

La brutalitat i la rapidesa amb les quals l’ordre xinès ha estat restablert a Lhasa mostren la inquietud de Pequín, qui tem per damunt de tot una revolta dels tibetans al moment de la gran «festa» olímpica. Recordem que el Tibet és tant una nació com Kosovo, reconegut precipitadament per França fa alguns dies. La seva llengua ha estat «revocada». Els seus monestirs budistes destruïts, els seus frares detinguts. Les seves terres són colonitzades per milions de xinesos amb la finalitat de fer que els tibetans esdevinguin una minoria al seu país. L’hereu espiritual del dalai-lama és el presoner polític més jove del món.

Es pot, com ho fa el PC xinès, criticar aquesta teocràcia feudal, l’endarreriment del Tibet o els amors de Hollywood pels petits budes. Però el cert és que Tenzing Giatso, el dalai-lama, mena des de sempre una lluita no violenta exemplar, que està disposat a acceptar una autonomia del seu país en comptes de la seva independència.

Com diu Claude Levenson, destacat especialista d'aquest poble: «I si el Tibet fos una metàfora de les nostres llibertats»?

[De l'Editorial del diari Liberation. Traducció: Bandera Negra.]

La Fundació Casa del Tibet de Barcelona ha convocat una protesta davant el consolat xinès (Avinguda Tibidabo, 34) aquest dilluns 17 de març a les 18:00 h.

8 comentaris:

romanidemata ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
romanidemata ha dit...

herència de la ideologia pseudomarxista, stalinista-maoista, anorrear els pobles, la seva cultura, i les seves creences, neteja, domini per la força. Poc respecte per la condició humana.
Com les ideologies feixistes el més important són les ideologies no les persones, però en el cas de Xina per al profit de les classes dominants, una cara més del capitalisme. Repartir-se el món.

Dídac López ha dit...

Romaní de Mata té tota la raó. La República Popular Xinesa diu que "condemna el xovinisme Han", però no reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles. I aquesta manca de reconeixement la que sustenta el xovinisme Han. Com que "la unitat de Xina" és un "valor suprem", els Han, que són els "veritables xinesos", han de colonitzar tota la "perifèria".

Llegim en el text:

Les seves terres són colonitzades per milions de xinesos amb la finalitat de fer que els tibetans esdevinguin una minoria al seu país.

Curiós que es pugui dir això del Tibet i no s'hagi pogut dir de C. Bé, doncs ho diré jo, que no crec que em puguin acusar de racista (sic).

Els forasters de la nació opressora que no reconeixen el dret d'autodeterminació de la nació oprimida es converteixen en colons. Es converteixen en peons de la mateixa classe dirigent que els va fer "emigrar" (a ells, als seus pares o als seus avis, tant se val).

Com pot ser que polítics que això ho veuen clar quan ho diu un nacionalista tibetà, treguin foc pels queixals quan ho diu Marta Ferrusola?

Xavier Borràs ha dit...

Per a mi ha estat així d'evident sempre. Pedrolo ja ho deia en els seus articles a l'Avui, aplegats després a les Cròniques Colonials.

Marali ha dit...

Em sembla que m'he equivocat al passejar per aquí, comparteixo les idees referent al Tibet, però trobo la comparació amb Catalunya bastant demagògica. Ho sento, sóc catalana però no sóc independentista, ni soberanista, ni cap ista. Comparar els emigrats d'Andalucia, Extremadura, Múrcia, etc. de fà més de 60 anys amb els colons enviats pel govern xinés al Tibet crec que és molt greu. Els emigrats varen venir a Catalunya voluntariament per poder subsistir, varen treballar com "negres" (perdoneu la comparació però és un parlar) i es varen integrar totalment, tot i que no obliden els seus records d'infantesa de les seves arrels, no els diguèu que no són catalans.

Xavier Borràs ha dit...

Si et refereixes a aquest article, crec que no n'hi ha cap de comparació, perquè es tracta d'un editorial del diari francès Liberation. Tanmateix, ja que ho comentes, crec que és bastant agosarat d'afirmar que els anomenats immigrants van venir fa seixanta anys cap a Catalunya de forma voluntària. Diia, més aviat, que empesos per la gana i per la política franquista de terra creama i, de retop, de colonització encoberta de Catalunya. És de manual.

Marali ha dit...

Al article no hi ha comparació, que ha estat feta per Didac López i em referia a aquest comentari.
En quant als emigrants de fa 60 anys (abans de la guerra civil) varen venir voluntariament si i ja ho he dit abans per subsistir, he dit subsistir que gana, gana, la varen passar a la guerra i uns més que els altres i no és de manual, t'ho dic jo que tan el meu pare com la meva mare varen venir a Granollers, abans de la guerra, el meu pare la va fer amb els republicans, la meva mare vidua de guerra d'un republicà d'esquerres i convençut (jo sóc filla del segon marit) me mare d'Alacant i ambdos marits de Murcia.
Si que t'admetré que les tongades d'immigració de mitjans dels cinquanta i dels seixanta responien més al que tu dius de la política franquista, obligats per la gana i per manca de feina però això no és el mateix que ha estat fent el govern xinès.
L'article del Tibet, molt bo, hi estic d'acord. Algun comentari demostra una certa "x" no vull acabar de dir la paraula, ho sento puc discrepar amb lo de l'independentisme però ho respecto perquè per això tenim llibertat. Però la descriminació no la suporto i la "x" menys.

Marali ha dit...

Un afegitó si em permets, en Dídac López ha esmentat a Na Marta Ferrusola i vull dir-li que no trec foc pels queixals, però les seves declaracions les vaig trobar vergonyoses i d'una manca de sensibilitat molt grossa i per a més Inri, en una revista de'n Justo Molinero.