Vaig conèixer Modest Cuixart Tàpies (Barcelona, 1925) als anys vuitanta a la vila de Tossa. Me'l va presentar en Sebastià Coris en una galeria d'art, avui ja malauradament tancada. De la conversa que vam mantenir llavors va renéixer en mi la necessitat d'expressar-me a través de la creació plàstica i la pruïja de conèixer, encara més, l'obra d'aquest gran artista, d'aquest gran home —culte, amable, català universal— mort avui a punt de celebrar el seu vuitanta-dosè anivesari, i a qui mai no he deixat ni deixaré de petja
Ens queda, per a sempre, la seva valent, arriscada i subversiva obra, plena dels matisos de la nostra Mediterrània, allunyada de la plàcida masturbació de tants de pintors actuals i passats que viuen de la rifeta d'una obra repetida des de tots els angles fins a l'assadollament i el fàstic.
[En homenatge, reprodueixo aquí dalt, la meva obra «Tromquies» (setembre 2007).]
2 comentaris:
Xavier no vaig poder a anar a l'exposició que vas fer al c.Verdi i m'agradaria saber quan en faràs una altra. Gràcies. Salut i Independència.
Ah, ja m'agradaria fer-ne una altra, d'exposició, però el més calent és a l'aigüera. De moment, pots veure part de l'anterior en el vídeo que hi ha més avall del bloc, a la dreta, on hi diu "Exposició". Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada