dilluns, 24 de setembre del 2007

Ser antimonàrquic és ser un veritable català i, doncs, un demòcrata

Ser antimonàrquic avui, a Catalunya, és la màxima expressió de l'ésser català que, per definició i per tradició històrica, vol dir ser un autèntic demòcrata.

Aquesta expressió, de sempre, s'ha fet conèixer de diverses maneres i, actualment, donada la limitació de sobirania que sofreix el nostre poble, fins i tot s'expressa cremant fotografies dels borbons i, si cal, de tota la caterva de paràsits que els en donen suport o els en fan pleitesia. (Vegeu, si no, la foto del 30 de novembre de 2006, on l'«independentista» Benach encaixa amb el borbó.)



Qualificar de bretolada —ho han fet poltronistes televisius com Pilar Rahola (que també s'arrenglera amb els Goebbels de torn del CAC contra el reportatge de Terra Lliure de David Bassa, el mateix Consell Audiovisual que va presidir Tresserras) o els editorialistes de La Vanguardia i El Periódico—, d'actuar com un brètol, allò que entronca amb la tradició antimonàrquica, anticlerical i, certament, llibertària dels catalans no és, solament, negar la pròpia història sinó, també, reduir l'acció popular, cada cop més massiva, a una simple anècdota, quan, de fet, és, en aquest principi del segle XXI, que s'obre el camí que durà a la desintegració d'Espanya i, amb ella, a l'extinció de la sanguinària nissaga dels borbons.

Però, sortosament, per mostrar la contradicció d'aquest sistema antidemocràtic (monaquia, espanya i antidemocràtic són termes sinònims), tenim els jutges de l'Audiencia Nazional, que amatents a qualsevol indici seriós de sedició de les colònies, fan mans i mànigues per salvaguardar la sacrosanta monarquia —heretada del franquisme, al seu torn instaurat per la violència i el terror—, la sacrosanta unidad de España i el no menys sacrosanto Estado de Derecho (y del revés). I , també, tenim els col·laboracionistes del propi Govern regional, amb Saura al capdavant i el silenci còmplice de Carod, que envien la mossada a fer la feina dels delators.

I tots aquests sí que en són, de brètols, perquè entenguem-nos, el brètol, segons el nostre diccionari, és «aquella persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció».

Vet-ho aquí, doncs, que els qui cremen fotos, fotocòpies de fotos o fotocòpies de fotocòpies de fotos (etc.), fan una bona acció, perquè no hi ha més bona acció, per a la causa del catalans, que enfrontar-nos, pel dret i pel revés, amb tots els mitjans a l'abast, a la monarquia i a Espanya.

P. S.: Per cert, ara que hi tant de judicis pendents (El Jueves, Gara, Deia...) per mostrar caricatures dels borbons enculant-se, corre per la xarxa una presentació del llibre dels germans Gustavo Adolfo (sí, el poeta) i Valeriano Bécquer Los borbones en pelota. Us la podeu baixar si cliqueu aquí. És demostratiu que, llavors com ara, els esmentats eren uns degenerats que vivien a cos de rei a base de xuclar-nos als catalans (enguany 9 milions d'euros directes per a la Casa Real!).

Vegeu-ne una mostra, en què la reina Isabel II d'España [1830-1904] —rerebesàvia del Juan Carlos, casada amb un borbó— s'ho fa amb clergues i amb qui calgui:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que barreges molt. Jo crec que la Rahola ha fet un article impecable. Pensa que, per molt que digui brètols, el que és important és que defensa el dret a cremar banderes del Rei. I ho fa en llocs difícils. Ahir se la menjaven a Antena 3, els del PP i el Miguel Angel Rodriguez i la Rosa Aguilar, per defensar aquest dret. Em sembla que t´equivoques d´enemic.

Samanta B ha dit...

Em posen molt nerviós els que defensen la llibertat d'expressió del qui crema fotos menyspreant-los i insultant-los abans. "Hi ha altres maneres de defensar les idees. Aquests pobres són uns viquings impresentables, però han de tenir el dret de ser-ho." Censura a la catalana. Aquests dies a les ràdios són un rere l'altre.

Amb aquest tema veig que vas realment fort, Xavier, confio en què no et fagi perdre la salut.

Anònim ha dit...

joder tiu quina poca obertura mental, jo volia esmentar una frase de def con dos cantada en castella pero que va a favor nostre...

Xavier Borràs ha dit...

Fa molt anys que conec Pilar Rahola i mai no se m'acudiria de dir que és enemiga meva; enlloc no he dit això... Ara, Juli, si pel fet de criticar una actitud ja perceps que és enemiga meva, és que o no has entès el meu escrit o tens un problema de percepció.

Gràcies, Jordi P, pels ànims..., la salut, encara, bé.

I al que vol ditar un text en castellà que el citi, sempre que el situï dins un comentari fet en català.

Vernau ha dit...

Voteu al Partit Antimonàrquic:
http://www.jasocaqui.cat/CartelFicha.asp?Car_Id=87