La unitat i la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill

Adhesiu salmantí a favor de la devolució dels Papers de Salamanca

Contràriament al que opina l'alcalde Lanzarote la unitat i la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill, el que s'està qüestionant és la continuïtat indefinida d'una injustícia històrica. Entre els molts atropellaments que va cometre el règim de Franco s'inclou la confiscació per la força de tot tipus d'arxius públics i privats. D'aquesta manera, el general lliberticida es va garantir la informació necessària per a liquidar els seus oponents polítics. Per a Franco la documentació era un mitjà i no una fi. El seu objectiu era exterminar el sistema de llibertats estructurat per la Segona República i atès que la intenció de la Dictadura era acabar amb tots els partits, sindicats i col·lectius socials, mai no es va plantejar la possibilitat de retornar documents a uns propietaris als quals ni tan sols reconeixia existència legal.

La qüestió hauria d’haver-se enfocat d'una altra manera des del moment que totes les entitats polítiques, socials i institucionals tornaven a tenir vida legal. No obstant, les complexitats de la transició espanyola van obligar a ser cauts amb tot el referent a la Guerra Civil per a no provocar intervencions indesitjades d'un exèrcit que encara se sentia administrador de la victòria de Franco. Amb això hem arribat a la situació actual en la qual 65 anys després d'acabada la Guerra tenim massa coses pendents: símbols laudatoris de la dictadura en llocs públics destacadíssims, cadàvers d'afusellats mal enterrats a les cunetes, víctimes sense indemnitzar i sense reconèixer, patrimonis confiscats mai no retornats, etc. Aquests són els assumptes per als quals hem de trobar solucions raonables perquè els fantasmes de la història no envaeixin contínuament el present.

La preocupació de Julián Lanzarote pels arxius i la cultura resulta poc sincera des del moment que té l'arxiu municipal en un estat lamentable, el Museu de la Casa de Lis i el Centre d'Art tot just si poden obrir les seves portes per falta de pressupost. Realment mai no s'ha preocupat d'impulsar un debat seriós sobre l'Arxiu de la Guerra Civil perquè la població salmantina conegui a fons la problemàtica d'aquest centre arxivístic.

L'alcalde Lanzarote parla d'unitat i integritat de l'Arxiu, la qual cosa seria raonable si no fos perquè prèviament es va produir la destrucció de la unitat d'altres molts arxius públics i privats que actualment estan esperant l'aplicació del principi arxivístic invocat pel propi alcalde. En termes tècnics s'entén la unitat documental com la formada per un conjunt de documents generats per una determinada oficina productora, per exemple la Generalitat de Catalunya que els va generar en el seu moment i que avui està plenament reconeguda i facultada per a conservar-los, si és que se li retornen.

Invoca també l'alcalde de Salamanca la protecció de la UNESCO, personalment crec que l'assumpte és de naturalesa política, és un llast que ens ha deixat el franquisme i correspon als polítics solucionar-lo. Per a això han d’abandonar la seva tendència natural a la politiqueria i a l'oportunisme, han de pensar millor les coses i oferir a la societat solucions justes i viables, perquè en aquests moments no se sap quina és la postura del Partit Popular sobre la devolució dels documents als seus legítims propietaris. A Catalunya i a València diuen una cosa i a Salamanca la contrària. Cada organització territorial del PP portarà la seva pròpia postura davant la UNESCO? No sembla ridícul això? Per ventura la UNESCO ha emparat alguna vegada el segrest de documentació pública o privada?

La recollida de signatures a favor d'una suposada unitat de l'Arxiu de la Guerra Civil li vindrà molt bé a l'alcalde Lanzarote per a desgastar un PSOE salmantí que va enfocar malament el tema l'any 1995 i que ara és massa timorat i no s'atreveix a enfrontar els seus arguments als d'un PP que es presenta a si mateix com el millor defensor dels interessos locals. Discrepo dels qui consideren que els interessos de la ciutat estan dipositats a l'Arxiu del carrer Gibraltar. En aquest arxiu no hi ha ni un sol document relacionat amb Salamanca, per això difícilment podem referir-nos a ell com el nostre arxiu. El que veritablement és el nostre arxiu, el que conté la història de la ciutat, és l'Arxiu Municipal que duu anys dispers i desunit perquè mai no hem recollit signatures perquè l'Ajuntament construeixi un edifici adequat.

Sento que la unitat de l'arxiu no està amenaçada, que la devolució dels documents als seus legítims propietaris –després de digitalitzar-los– és viable, és justa, és necessària i és democràtica. Ningú no em manipularà perquè firmi escrits encaminats a enfrontar pobles units per una història de tants segles. Es parla molt del problema separatista a l'Estat Espanyol, el qual és molt relatiu en aquesta Unió Europea en la qual ens trobem. Personalment em sembla més perillosa l'actitud dels polítics separadors, els quals estan disposats a enfrontar-nos amb Catalunya o amb qui faci falta.

José Luis de les Heras
Professor Titular de la Universitat de Salamanca