L'hereu de Franco i del franquisme, paràsit de la "democràcia" espanyola
L'intent maldestre de democratitzar l'antidemocràtica monarquia amb els anomenats matrimonis desiguals, que històricament van fer renunciar dotze hereus borbònics, serà l'inici de la fi de les monarquies europees, inclosa l'espanyola. Amb independència que l'actual hereu, de nom infaust per als catalans —tot i que ens hi caguem (Can Felip)—, es casi amb una plebea —periodista grimpaire filla de divorciats, divorciada ella mateixa i coneguda carnal d'un quants "professionals"—, el fet cert és que d'aquí a quatre dies qualsevol fill de sa mare que no tingui sang reial podria regnar els destins de l'Espanya eterna que, en boca del Borbó, mai no ha perseguit la llengua catalana.
Mantenir aquesta colla de paràsits perquè aquí ningú no va gosar trencar amb el franquisme (i així anem amb els Papers de Salamanca”) és una cosa que, tard o d'hora —seguint les tesis de Batista i Roca sobre la desintegració d'Espanya—, caurà pel seu propi pes. Però que a sobre els mitjans de comunicació (inclosos els del Tristpartit) els facin la gara-gara i ens ho haguem d'empassar tant sí com mo demostra l'alt grau d'alienació mental a què hem arribat.
Això, sí: mentrestant, al Fòrum(cul) no hi va ni Déu (que està ocupat en una entrevista amb Aznar, pel que m'han dit).
2 comentaris:
I a sobre en directe el divendres a la nit, per si fós poc, fins i tot a TV3... no hi ha qui ho pari això!
Teniu tota la raó. Ens ocupen d'ençà d'aviat farà tres-cents anys, com si fòssim un canfelip molt ample. I ara la merda ja sobreïx massa.
Quan fotrem fora l'ocupant no ho sé. Mes prou és cert que la ferum és irrespirable.
Publica un comentari a l'entrada