El paradís de Fitzgerald ja existia en català

Cultura, el magnífic suplement que publica el nostre Avui, ens informava àmpliament el 30 d'octubre de l'aparició de la col·lecció Biblioteca Pompeu Fabra, una iniciativa cultural de la UPF i Edicions Destino. D'entre els títols ja apareguts es parla, a la pàgina 3 d'aquest suplement, de la traducció que ha fet Josep Maria Fulquet de l'obra de Francis Scott Fitzgerald This Side of Paradise (Aquest costat del paradís), i s'hi diu: "És la primera vegada que es tradueix al català aquest relat de referència".

Bé, no sé si es tracta d'un error de la pròpia editorial, que ens vol vendre aquest tipus de promoció, o d'un error del redactor, però aquesta obra ja va ser traduïda per Francesc Parcerisas -actual director de la Institució de les Lletres Catalanes- i editada, sota el títol Aquest costat del paradís, per Grijalbo el 1984 a la col·lecció Plec de Setze, ideada i dirigida pel meu pare, Enric Borràs i Cubells.

Tanmateix, a banda d'aquest error, el que més sobta és que s'intenti vendre que aquesta nova col·lecció sorgeix perquè "la traducció dels textos clàssics pateix, després d'un temps, un procés d'envelliment lingüístic i estilístic que fa que es considerin inutilitzables traduccions que havien resultat satisfactòries només uns quants anys abans".

Em sembla molt agosarat aquest argument que col·loca un bon traductor (i molt bon poeta), com Parcerisas, en aquest sac de traductors "envellits", allunyat d'un model de llengua que "ja no hi toca" (segons Todó, el director de la col·lecció: Carner, Sagarra, Martí Pol, Gimferrer, etc.), encara més després de constatar que la traducció de Fulquet, a banda de canviar el títol (En aquest costat del paradís), poca cosa més ens aporta.

En els temps difícils del franquisme, vaig poder aprendre la nostra llengua llegint, també, les traduccions de Carner (David Cooperfield, Tom Sawyer), Xavier Benguerel (L'ingenu seductor) o Carles Riba (Sòfocles, Èsquil). Per fer-ne de noves no cal insultar els anteriors traductors ni enganyar-nos amb preteses novetats. Perquè en insultar-los a ells (com ha fet suara el senyor Todó) insulten i enganyen els seus admirats lectors.

Publicat a l'Avui (08/11/2003).