dilluns, 15 de setembre de 2003

Possar una rentadora no té preu (sí sexe), en català

Suposo que heu vist l'anunci a TV3: un home està ajupit davant l'ull de la rentadora amb cara de no entendre res: se suposa que ha posat una rentadora per fer la bugada del dia i sembla que l'ha espifiada. La dona agafa un telèfon i diu: "No funciona, vull que el canviïn" i es veu com dos "goril·les" s'emporten l'home, amb què es vol fer entendre que s'ha de ser molt ruc (és a dir, un home) per no saber fer anar una rentadora Balay. Aleshores, una veu diu: "Possar una rentadora malament no té preu".

De primer, parlem del sexisme evident que, contràriament al que alguns (sobretot algunes) podrien pensar, continua essent negatiu per a les dones, perquè encara que a certes preteses feministes els faci molta gràcia l'anunci pel fet que es tracti l'home malament -com es mereix, acostumen a dir-, la conclusió de l'espot pot ser, certament, que les que continuaran fent anar les rentadores seran les dones, és clar, perquè els homes no ho saben fer.

És curiós el canvi d'orientació d'aquesta empresa quant a la publicitat i l'anomenat "sexisme". Un anunci de l'any 2002, en què els homes de Balay -empresa nada a l'Aragó, però ara de capital alemany (amb web exclusiva en espanyol)- representaven els electrodomèstics i feien més fàcil la vida a les dones, a qui atorgaven la responsabilitat exclusiva de les tasques de la llar, va ser denunciat l'any 2002 per l'Institut Català de la Dona en el seu informe anual sobre continguts sexistes i va rebre com a resposta que es tindria en compte en campanyes posteriors. La senyora diputada Joaquima Alemany, factòtum d'aquesta institució autònoma del Govern regional fins l'any passat -substituïda per Joana Ortega, regidora de CiU a l'Ajuntament de Barcelona-, deu estar ben contenta.

Tanmateix, no hem sentit Josep Laporte, president de l'Institut d'Estudis Catalans o el director general de Política Lingüística o el flamant Observatori de la llengua fer cap denúncia a l'empresa Balay o a la casa de doblatge que ha permès aquest "possar" (o a tantes cases, empreses i polítics que trinxen la llengua). Caldrà  crear un Institut Català  del Català? Perquè, si no, de què ha servit la tímida i retallada Llei de política lingüística que permet que es treptigin els nostres drets?

De què han servit 25 anys de Govern regional i 20 anys de TV3? D'alguna cosa, és clar -només faltaria-, en certs àmbits…, però curiosament la seva institucionalització ha desactivat el tremp ciutadà  necessari perquè la llengua visqui plenament al país, segurament perquè la majoria creien que amb el Govern, el Parlament i la resta d'institucions ja en tindríem prou... I massa que n'hem tingut, però a la inversa!

El detall del "possar" és això, un detall, però denota com en comptes d'avançar reculem, i això en tots els àmbits: en alguns de tan importants com l'ensenyament, l'empresarial, el teatre, el cinema, els mitjans de comunicació nacionals (i no tan sols principatins), etc. De fet una llengua que s'usa poc i que, de més, es parla cada dia pitjor, no és que tingui els dies comptats, sinó que es pot convertir en un "patois" més fastigós que el barceloní que tant agrada als filòlegs d'El Periódico (un diari espanyol traduït al català..., o se'n diu catanyol?). El detall, però, esdevé insultant quan sembla ja una norma.

S'imaginen un anunci en espanyol que digués: "Poñer una lavadora..."? Oi que no?

Mentrestant, hem de començar a prendre exemple d'institucions com els Casals Jaume I o els advocats que malden incansables, com altres prohoms del país, perquè es pugui usar la llengua pròpia sense dificultats als jutjats, tal com empara la Carta europea de les llengües minoritàries, ratificada pel Govern espanyol l'abril de 2001. Si ens han d'afusellar la llengua i ho volem denunciar, si més no que ho puguem fer en català.