Plouen roses.
Els camins s’auguraven ben planers:
el drac vençut, sant Jordi triomfant,
les princeses enamorades,
els cavallers retuts;
però la terra no és plana i plou sobre mullat.
Ens queda la parla i la terra,
l’escalf dels nostres
—cors arraulits a la vora del foc, indòmits—,
l’irreductible, ferreny, esperit dels ancestres
que no moren mai perquè perviuen en nosaltres,
llums i ombres en el camí del drac.
Plouen roses.
Xavier Borràs
23 d’abril de 2015
Diada de Sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No s'admetran comentaris que no siguin escrits en català. Absteniu-vos, també, els professionals de l'insult i els ignorants. En tots dos casos els comentaris no podran ser publicats.